Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Ver livro

• 

  Bòsnia la guerra que no ens van...

  Joan Salicrú

  • 0
  • 0
  • 0

  La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus cent mil morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d'un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de "la petita Iugoslàvia", com se l'havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l'estat creat per Tito.
  
  Vint-i-cinc anys després de l'inici del conflicte, aquest llibre pretén, però desmuntar el mite segons el qual aquesta va ser una guerra ètnica. I també, de fet, la mateixa existència de tres pobles amb grans diferències entre si, la suposada causa per justificar el "conflicte inevitable": "Si tres grups aparentment diferents —es pregunta l'autor— parlen exactament la mateixa llengua (en tot cas amb diferències com les que hi ha entre el català i el valencià), tenen uns costums molt semblants i una cohabitació des de fa segles... fins a quin punt es pot afirmar que són tres ètnies diferenciades?".
  
  En lloc d'això, l'autor defensa que l'element ètnic va ser, precisament, el pretext de les elits provinents del sistema iugoslau per perpetuar-se en el poder, encara que fos al preu de generar una guerra civil. El volum pretén, en suma, demostrar com les diferències ètnico-culturals es van amplificar i estimular per tal de justificar el conflicte.

  Ver livro

• 

  Món rural - Mots que es perden

  Josep Espunyes

  • 0
  • 0
  • 0

  Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s'hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d'aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasoil ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l'aixada... Una desaparició de velles formes de vida i de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d'una bona part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en aquesta obra.

  Ver livro

• 

  Nous veïns a la ciutat - Els...

  Francesc Torres Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  Nous veïns a la ciutat nos habla de la Valencia de los inmigrantes: la distribución residencial, cómo se insertan en los espacios públicos y el tejido social, qué relaciones mantienen con el resto del vecindario ... La situación en Valencia se compara con otras ciudades, como Barcelona y Montreal, y se analizan las formas de inserción urbana, que presentan fenómenos comunes a todos los grandes núcleos urbanos (barrios de población inmigrante, espacios de sociabilidad propia, negocios étnicos ...).
  La segunda parte del libro se centra en Russafa, seguramente el barrio más multicultural de Valencia: la vida cotidiana en la calle, la plaza y el mercado nos muestra las dinámicas que se generan, no sin problemas y tensiones, desde la convivencia pacifica pero distante hasta otras de menos inclusivas. Este trabajo obtuvo el segundo galardón del Premio de Investigación Cultural «Marcara de Lozoya» (2005), otorgado por el Ministerio de Cultura. Francesc Torres Pérez (Teresa de Cofrents, 1957) es trabajador social, sociólogo y doctor en Sociología por la Universitat de València. Sus trabajos se han centrado en el proceso de inserción de los inmigrantes extracomunitarios en el País Valencià y en España, con particular atención en las vertientes social, identitaria y de políticas públicas. De los diferentes escenarios sociales donde se da este proceso, sus investigaciones destaca la importancia de la inserción urbana de los nuevos vecinos, de la sociabilidad y de la convivencia cotidiana, y de las transformaciones que se están produciendo en nuestros pueblos y ciudades. Entre otras publicaciones es coeditor del libro Inmigrantes, ¿cómo los tenemos?. Algunos desafíos y (malas) respuestas (2002) y La participación de los inmigrantes en el ámbito local (2006). Actualmente es profesor en el Departamento de Sociología y Política Social de la Universidad de Murcia.

  Ver livro

• 

  Llibre d'estil 'La Vanguardia'

  Aa. Vv.

  • 0
  • 0
  • 0

  El 3 de maig del 2011 es produïa una notícia de primer nivell pel que fa a la llengua catalana. El diari líder i més antic de Catalunya, fundat el 1881, La Vanguardia, inaugurava una versió en la llengua de Verdaguer. Era la culminació d'una feina d'actualització del català, coordinada per Magí Camps, amb l'equip d'edició del diari, assessorada per importants escriptors col·laboradors i ajudada per la informàtica. Des d'aleshores fins avui, tots els redactors han pogut escriure o supervisar els seus textos en català. També Quim Monzó, Màrius Serra, Antoni Puigverd, Julià Guillamon, Pilar Rahola, Llucia Ramis, Imma Monsó o Sergi Pàmies han pogut escriure els articles en la llengua que han triat per a la literatura, perquè el diari treballa en totes dues versions i es tradueix d'una o l'altra segons el primer original. 
  El resultat d'aquest procés fins avui mateix és aquest llibre que reuneix ben endreçades les pautes del diari i els dubtes i solucions en paraules concretes, amb propostes originals i recordatoris sobre els errors més freqüents. Una eina imprescindible per a tots aquells que treballen en català –escriptors, traductors, periodistes, professors...– o tenen interès a millorar-ne l'ús.

  Ver livro

• 

  Humanitats en acció

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Humanitats en acció recull les propostes de l'Aula oberta, un cicle de conferències dirigit per la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
  Humanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d'activitats amb les que donem sentit a l'experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l'Aula oberta s'han convocat una vintena de ponents d'àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d'altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria.
  
  El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadorasobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.Textos de:
  David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.

  Ver livro