Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  El segrest del rei

  Márius Carol

  • 0
  • 0
  • 0

  Un petit grup d'estudiants sense cap militància política va intentar segrestar la mòmia del rei Jaume I de la catedral de Tarragona, just abans que el general Franco presidís sota pal-li el seu trasllat al monestir de Poblet, l'any 1952, en acabar el Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Mig segle més tard, un forense barceloní que estudia les restes del rei Jaume I té coneixement de la història, mitjançant un monjo de Poblet, i es posa a investigar si tot plegat es tracta d'una llegenda o si aquells joves, que anys més tard jugaran un paper important en la democràcia del país, van estar a punt de protagonitzar una gesta. Després del gran èxit de Les seduccions de Júlia, Màrius Carol aconsegueix que amb El segrest del rei ens enganxem a un relat trepidant, amb uns personatges i unes situacions que ens remeten al nostre passat recent.Márius Carol Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor espanyol. Des de desembre de 2013 és director del diari La Vanguardia, en substitució de José Antich. És llicenciat en Filosofia i Lletres i Periodisme. Ha format part de les redaccions d'El Noticiero Universal, El Correo Català, El Periódico de Catalunya, El País i La Vanguardia.2 Va ser director de comunicació de el Grup Godó i columnista habitual de La Vanguardia. Col·labora en alguns programes de ràdio a Catalunya Ràdio, RAC1 i Onda Cero, i en programes de televisió com El Club de TV3 o Rodo Ibèric d'Antena 3. També ha presentat alguns programes de divulgació històrica a TV3, com "Classificació ACR" o "Nexes". És un especialista en temes relacionats amb la Casa Reial Espanyola.

  Ver livro

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Ver livro

• 

  Barcelona compte enrere

  Pol Marsá

  • 0
  • 0
  • 0

  L'atzar reuneix dos homes a la terrassa de l'Hotel Arts, on han pujat per suïcidarse. La conversa, forçada per les circumstàncies, és banal i sòrdida: Qui es llançarà primer? Per quina banda? L'Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic, mentre cadascun fa examen de consciència i no gosa formular a l'altre la pregunta clau que dóna sentit a allò que viuen i, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments. Una passió destructora? Un assassinat? Quin motiu els ha portat on són?Pol Marsà (Barcelona, 1979) és periodista i treballa a la televisió des de 2002. Ha estat presentador, redactor i reporter de diversos programes. La seva carrera professional s'ha desenvolupat a TV3, al canal 33, a CityTV i a Barcelona Televisió. Actualment és reporter del programa Els Matins, presentat i dirigit per Josep Cuní. Abans hi havia estat de l'En Directe. Ha presentat el programa d'informació castellera Quarts de Nou, els informatius de cap de setmana de Barcelona Televisió i diversos programes especials per a TV3 i el Canal 33. També va ser redactor del programa VitaminaN, de Jordi González, amb qui va començar a Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya-Ràdio 4.

  Ver livro

• 

  Estremida memòria

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel d'Espanya?
  
  L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que l'Ebre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
  
  A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants d'angúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui l'autor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.

  Ver livro

• 

  Fletxa assalt a la Ruta -...

  Joan Carles Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

   Qui no ha sentit parlar del Fletxa, el famós detectiu privat que operava entre els mítics locals de la Ruta Destroy durant els anys vuitanta i noranta? La seua reputació com a investigador especialitzat en assumptes festius es va estendre, dins i fora del territori valencià, mentre va perviure aquella frenètica moguda de nits disbauxades sense fi que després seria coneguda com la Ruta del Bakalao. Ara, en aquesta esperada preqüela de les seues insòlites memòries detectivesques, es revela per fi un dels secrets més ben guardats de la biografia de l'ínclit Vicent Fletes i Chaqués: com es va estrenar en l'ofici d'escondrinyador a sou i com es va donar a conèixer arreu dels ambients noctàmbuls per haver resolt el misteriós robatori de la recaptació de la discoteca Chocolate de la nit del divendres 20 de novembre de 1987. 
   Després de guanyar el VI Premi Memorial Agustí Vehí amb Em diuen Fletxa i el Premi València Negra 2023 amb Fletxes desviades, Joan Carles Ventura ens presenta el primer cas del detectiu més flipat i perdut de la Moguda Valenciana; una narració vertiginosa i demencial en clau d'interrogatori dialogat que atraparà tant els fans incondicionals de la saga com les noves lectores i lectors que encara no han tingut l'hilarant plaer d'acompanyar Vicent Fletxa i la tieta Ampariues en les seues esbojarrades aventures. 
   Després de Em diuen Fletxa (VI Premi Agustí-Vila de Tiana) i Fletxes desviades Joan Carles Ventura torna a "crims.cat" amb tota una preqüela del seu peculiar personatge, un nou cas prou enrevessat replet d'acció, molt d'humor i emocions per totes bandes 
   En aquesta preqüela imprescindible, descobrim els orígens d'un detectiu únic que, amb el seu enginy, sarcasme i intuïció, acabarà convertint-se en una llegenda de la novel·la negra valenciana. 
   Una història trepidant que ens trasllada al cor de la Moguda Valenciana dels anys 80, entre excessos, intriga i conspiracions, on un cas aparentment rutinari esdevindrà el punt d'inflexió d'una carrera marcada pel risc i l'astúcia. 
   Ventura combina amb mestria acció, humor i crítica social per oferir-nos una novel·la que explora com es forja un detectiu i com el passat pot deixar empremta, literalment, en el present. 

  Ver livro

• 

  Trilogia IREMONGER 3: La conjura...

  Edward Carey

  • 0
  • 0
  • 0

  LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
  La conclusió magistral d'aquesta trilogia èpica i preciosista sobre el sistema de classes britànic, les ciutats inundades de deixalles i una maledicció que travessa generacions. Foulsham, la ciutat de la foscor i els crims, ha quedat sepultada pels Cúmuls. La família Iremonger ara corre lliurement per Londres. Lombres , com en diuen ells .
  Busquen una nova llar i estan decidits a trobar-la, i tant és quant costi. Els londinencs comencen a percebre que passen coses estranyes: éssers estimats que desapareixen, objectes insòlits que sorgeixen del no-res i una foscor sigil·losa que sembla que devora la llum del dia. Ningú sap què passa ni com aturar-ho. Mentrestant, en Clod, amagat amb la seva família en una casa franca de la ciutat, es pensa que la Lucy Pennant és morta. Però ella va sobreviure d'entre les runes de la Casa del Llorer, i ha armat un bon esquadró de nens que l'ajudaran a retrobar-se amb el seu estimat. Lombres, asseguren els Iremonger, ha traït el seu clan i per això mereix un càstig exemplar: la seva destrucció completa. Però la ciutat, criminal i fosca, es prepara per destruir tots els Iremonger, sense deixar-se'n cap. Sense pietat. Només un d'ells, el clan o la ciutat, en sortirà amb vida.

  Ver livro