Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Els fills de l'Elisabeth

  Hélène Legrais

  • 0
  • 0
  • 0

  La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. 
  
  «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»

  Ver livro

• 

  Doppler Ed Catalán

  Erlend Loe

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

  Ver livro

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Ver livro

• 

  Passeig de Gràcia - Història...

  Roger Bastida

  • 0
  • 0
  • 0

  La novel·la del passeig de Gràcia. Una biografia del poder
   Per més llums que hi brillin, per més luxe que concentri, per més postals que el reprodueixin, un carrer el fan les vides que hi passen. En l'aventura de tres nissagues catalanes descobrirem l'essència d'un gran estendard de Barcelona, escenari de tensions històriques entre bellesa, riquesa i desigualtat social. Nobles, burgesos i obrers s'entrellacen en un relat marcat per amors impossibles, ascensos fulgurants i caigudes estrepitoses. Amb ells recorrem els primers anys del passeig de Gràcia, quan acollia un extraordinari parc d'atraccions, i les seves metamorfosis: del camí d'esbarjo als palauets enjardinats de l'aristocràcia i la burgesia enriquida a les Amèriques; de camp de batalla del geni modernista a catifa vermella del bon gust; d'aparador de l'elegància a passarel·la del poder polític i del consumisme més radical. L'esplendor de la ciutat i també les seves ombres.

  Ver livro

• 

  La mare balena i altres contes

  Víctor Català

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Ver livro

• 

  Moderato cantabile

  Marguerite Duras

  • 0
  • 1
  • 0

  "Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'última fila dels que, clavats per l'espectaclearran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. —Amor meu. Amor meu.
  L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressió fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del món, la del seu desig."
  El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.

  Ver livro