Otros libros que te pueden interesar

• 

  La bruixa Lois

  Elizabeth Gaskell

  • 0
  • 0
  • 0

  Ambientada durant la caça de bruixes de Salem, la novel·la segueix la història de Lois, una jove òrfena que es veu obligada a salpar cap a Nova Anglaterra per anar a viure amb uns familiars llunyans. En un territori encara salvatge, la vida dels colons anglesos està dominada per un fanatisme purità implacable.
  Malgrat la seva bondat i innocència, els costums europeus de la Lois xoquen frontalment amb la mentalitat tancada i religiosa de la comunitat de Salem. En un clima creixent d'histèria, sospita i paranoia, qualsevol diferència esdevé una amenaça. Incapaç de defensar-se davant la tergiversació dels seus actes i paraules, la Lois és acusada de bruixeria i convertida en la víctima perfecta d'una espiral irracional que condueix cap a un desenllaç tràgic. 
  En aquesta novel·la curta, Elizabeth Gaskell demostra demostrant-se com una gran mestra del relat psicològic, recreant amb gran habilitat els famosos judicis de Salem i posant en evidència els mecanismes perversos del fanatisme religiós.
  Som les netes de les bruixes que no vau aconseguir cremar és un eslògan feminista contemporani, però al segle XIX Elizabeth Gaskell ja va reivindicar la figura de la bruixa en aquest relat colpidor.
  Elizabeth Gaskell és una de les veus més importants de l'Anglaterra victoriana. Coneguda sobretot per les seves novel·les realistes de temàtica social, aquí porta el lector a un dels episodis més foscos de la història dels Estats Units: la cacera de bruixes de Salem.
  Breu, d'altíssima qualitat literària i amb un missatge tan vigent avui com al dia de la publicació: una crítica de l'autoritarisme que persegueix aquells que considera "diferents".
       

  Ver libro

• 

  Mil cretins

  Quim Monzó

  • 0
  • 18
  • 0

  Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'"El millor dels mons". En un pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense conces­sions, mi­ra a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.
  
  Premi de Narrativa Maria Ángels Anglada 2008

  Ver libro

• 

  Les hores noves

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. 
  Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

  Ver libro

• 

  Els homes i els dies - Obra...

  David Vilaseca

  • 0
  • 1
  • 0

  «Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-la—i trobar-me a mi mateix pel camí—ha estat un llarg procés ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.
  
  Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pàgines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
  
  De nom, em podeu dir David.»
  
  Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

  Ver libro

• 

  Trilogia IREMONGER 3: La conjura...

  Edward Carey

  • 0
  • 0
  • 0

  LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
  La conclusió magistral d'aquesta trilogia èpica i preciosista sobre el sistema de classes britànic, les ciutats inundades de deixalles i una maledicció que travessa generacions. Foulsham, la ciutat de la foscor i els crims, ha quedat sepultada pels Cúmuls. La família Iremonger ara corre lliurement per Londres. Lombres , com en diuen ells .
  Busquen una nova llar i estan decidits a trobar-la, i tant és quant costi. Els londinencs comencen a percebre que passen coses estranyes: éssers estimats que desapareixen, objectes insòlits que sorgeixen del no-res i una foscor sigil·losa que sembla que devora la llum del dia. Ningú sap què passa ni com aturar-ho. Mentrestant, en Clod, amagat amb la seva família en una casa franca de la ciutat, es pensa que la Lucy Pennant és morta. Però ella va sobreviure d'entre les runes de la Casa del Llorer, i ha armat un bon esquadró de nens que l'ajudaran a retrobar-se amb el seu estimat. Lombres, asseguren els Iremonger, ha traït el seu clan i per això mereix un càstig exemplar: la seva destrucció completa. Però la ciutat, criminal i fosca, es prepara per destruir tots els Iremonger, sense deixar-se'n cap. Sense pietat. Només un d'ells, el clan o la ciutat, en sortirà amb vida.

  Ver libro

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Ver libro