Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Valors tous en temps durs

  Javier Elzo, Ángel Castiñeira

  • 0
  • 0
  • 0

  Segons es desprèn de l'Enquesta Europea de Valors, la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també, més lliure i més exigent, i continua en ple procés d'autoafirmació identitària com a poble.
  Però, per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent de personalització. Una societat d'individus que van a la reconquesta de tots els espais de la vida quotidiana, per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se'ls, tot respectant que els altres facin el mateix de diferent manera, potser perquè intueixen que la garantia de la llibertat dels altres és la pròpia garantia de llibertat.
  Una societat que es reinventa individualment i col·lectivament, amb un punt de desencís en veure que en determinats àmbits les seves elevades expectatives disten força de la realitat. Una societat viva i dinàmica, que ha fet del concepte de "biografia de bricolatge" o "biografia faci-s'ho vostè mateix" d'Ulrich Beck una praxi generalitzada. Però també és una societat no exempta de problemes, com el creixement de grups que han malentès aquest individualisme des de l'egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat

  Ver livro

• 

  Per una educació republicana -...

  Greogorio Luri

  • 1
  • 1
  • 0

  Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats.
   
  Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat. 

  Ver livro

• 

  Al voltant del Cant de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

  Ver livro

• 

  Desplaçar el centre - La lluita...

  Ngũgĩ wa Thiong'o

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d'estats occidentals, que han arribat a veure's a si mateixos com a centre de l'univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d'aquest domini ha estat l'anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.
  A Desplaçar el centre wa Thiong'o es preocupa de "desplaçar" aquest centre en dos sentits per tal d'alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d'Occident cap a la resta d'esferes culturals, i nacionalment s'ha d'apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l'autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d'igualtat racial, religiosa i de gènere.

  Ver livro

• 

  Autarquia i estraperlo -...

  Ricard Camil Torres Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  Un recuerdo inherente al franquismo ha sido el hambre de los años de posguerra. La miseria, el mercado negro y el aprovechamiento escandaloso de esta situación por parte de algunas personas, siempre con la complicidad cuando no con la participación directa de las autoridades, mientras que a nivel doméstico se perseguía severamente el estraperlo. Este libro intenta dar una respuesta a los problemas derivados de la política autárquica y de sus efectos en el mundo rural valenciano y, al mismo tiempo, aporta una reflexión sobre el que significaron los cambios económicos durante la etapa del franquismo.

  Ver livro

• 

  Educar en l´admiració - Com...

  Catherine L´Ecuyer

  • 0
  • 0
  • 0

  Com podem aconseguir que un nen —i, més endavant, un adolescent— sigui capaç d'estar-se quiet observant amb calma el seu voltant, capaç d'esperar abans de tenir, capaç de pensar, amb motivació per aprendre sense por de l'esforç? Avui dia, els nens creixen en un entorn cada vegada més frenètic i exigent, que, d'una banda, ha fet que la tasca d'educar sigui més complexa, i, de l'altra, els ha allunyat de les coses essencials. De cara al seu èxit en el futur, creiem que és necessari programar-los per a un munt d'activitats, que els aparten de l'oci de sempre, del joc lliure, de la naturalesa, del silenci, de la bellesa. La seva vida s'ha convertit en una veritable cursa per saltar etapes, cosa que els allunya cada vegada més de la seva naturalesa. Hi ha molts nens que s'estan perdent el millor de la vida: descobrir el món, endinsar-se en la realitat. Educar en l'admiració és replantejar l'aprenentatge com si fos un viatge que neix a l'interior de la persona, una aventura meravellosa facilitada per una consideració profunda del que reclama la naturalesa del nen, com ara el respecte de la se va innocència, els seus ritmes, el seu sentit del misteri i la seva set de bellesa.

  Ver livro