Other books that might interest you

• 

  Si Beethoven pogués escoltar-me

  Ramon Gener i Sala

  • 1
  • 4
  • 0

  Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent.Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta, moltíssima música.«La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»

  Show book

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Show book

• 

  El ball dels espies - Músical i...

  Vicent Sanz Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia de les festes majors de Moros i Cristians, el Ball dels Espies. L'afamada tonada, amb la pantomima, l'ambaixada, el ball, la Mahoma i els versets conformen en l'actualitat un dels actes festius més emblemàtics de tot el País Valencià. Aquest estudi, a més de traure a la llum la primera transcripció coneguda del Ball dels Espies –obra inèdita de Manuel Quislant Botella– i reivindicar la figura del seu autor, presenta una mostra per ordre cronològic de les diverses variants melòdiques de la tonada, classifica les melodies semblants que s'interpreten arreu del País i fa una comparativa entre les estructures dels diferents balls de nanos i la versió de Quislant, tot relacionant-les amb certs aspectes del Ball de Torrent. Finalment, aporta dues instrumentacions per a banda de música i una adaptació per a dolçaina i tabalet.

  Show book

• 

  El violí d'en Lev - Una aventura...

  Helena Attlee

  • 0
  • 0
  • 0

  La melodia del violí d'en Lev va fascinar Helena Attlee d'ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d'un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, «El violí d'en Lev» ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

  Show book

• 

  Ara és el moment

  Martí Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l'Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d'una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d'aquest llibre. Però, d'on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S'expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s'articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia. Hi ha, també, una comunió generacional.

  Show book

• 

  La nit portuguesa

  Gabriel Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

  A principis de setembre de 2018, l'excèntric equip d'Andergraun Films, liderat pel director Albert Serra i la productora i actriu Montse Triola, arriba a l'Alentejo, al sud de Portugal, per rodar la que serà la pel·lícula més provocadora i procaç del cineasta de Banyoles: Liberté, que acabarà guanyant el prestigiós premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2019, dins la secció Un Certain Regard. Entre els actors destaquen dues velles glòries del cinema europeu: Helmut Berger —adonis del cinema de Visconti— i Ingrid Caven —musa de Fassbinder. La pel·lícula es rodarà de nit, en ple bosc, on s'escenificaran les sàdiques trobades sexuals d'un grup de llibertins del segle XVIII. Per documentar aquesta aventura, Albert Serra va convidar el poeta Gabriel Ventura a escriure una crònica del rodatge. La nit portuguesa s'endinsa en la peculiar manera de treballar —oberta a l'imprevist i l'atzar— d'un dels directors més originals del cinema contemporani.

  Show book