Otros libros que te pueden interesar

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Ver libro

• 

  Tots els meus secrets o gairebé

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

  Ver libro

• 

  Pessics d'una mirada -...

  Isabel Vilarrocha Pallarés

  • 0
  • 0
  • 0

  El fet de posicionar-nos en el món és sempre una qüestió carregada de controvèrsia. El lloc simbòlic que ocupem mai resulta ser aquell que estem segures d'haver triat deliberadament i voluntària. 
  
  Ens configurem a través de la mirada no pròpia i a poc a poc, a base d'interacció, d'assajar i d'errar, ens anem descobrint fins a arribar a reconèixer-nos en allò que projectem de nosaltres mateixes.
  
  La manera en què ens relacionem és una qüestió política, planta les fites sobre les quals s'erigeix la pròpia identitat sexual, social i afectiva.

  Ver libro

• 

  Estripar la terra (en català) -...

  Pol Dunyó i Ruhí

  • 0
  • 0
  • 0

  Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.

  Ver libro

• 

  La religió de l'ateu

  Joan Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Ver libro

• 

  La fascinació dels noms de lloc

  Albert Jané

  • 0
  • 0
  • 0

  Albert Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l'Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d'extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d'èpic.  Però no voldríem donar la idea errònia d'un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d'una mar de boira, el sospir d'una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors... I, d'una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.
  
  A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d'un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d'un territori.
  
  Coincidint amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Jané, Núvol publica aquesta conferència inèdita, pronunciada el 10 d'octubre de 2006 al Centre Excursionista de Sabadell, una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon llegir. Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernández.

  Ver libro