Otros libros que te pueden interesar

• 

  La princesa sou Vós

  Blanca Llum Vidal

  • 0
  • 1
  • 0

  Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció.
  "Perquè és així, amb una corda, que em lligaria a Vós per l'esquena. Per no poder caminar ni escapar-me de Vós sense caure per terra. Per sentir com el terra se'ns torna petit sota els peus."
  I mentre a cada carta la foguera assaja un so diferent, qualsevol cosa que pugui oferir la Realitat es converteix en combustible, en tecla d'un orgue cada vegada més gran. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals."
  En aquesta novel·la epistolar hi ha totes les contradiccions de l'amor foll —només que capgirades perquè és una dona qui disposa les regles del joc.
  Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.

  Ver libro

• 

  Llibre de sang

  Kim de l'Horizon

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la seva àvia comença a patir demència, la veu no-binària que narra aquesta novel·la s'adona que pràcticament no recorda res de la seva infantesa. Es posa a investigar la història familiar amb la voluntat d'esbrinar què s'amaga rere el silenci de la mare i l'àvia. Entreteixint les seves veus, el Llibre de sang explora diverses problemàtiques contemporànies des d'un punt de vista molt personal. Kim de l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més espontània per explicar el que no es pot dir però tanmateix cal dir: que hi ha cossos que mai no deixen de qüestionar-se la seva identitat.

  Ver libro

• 

  L'aigua del llac no és mai dolça

  Giulia Caminito

  • 0
  • 0
  • 0

  La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d'un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l'acceptarà mai. L'aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d'iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

  Ver libro

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Ver libro

• 

  L'Ulisses de James Joyce:...

  Víctor Aldea

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Ulisses de Joyce, una de les grans novel·les de tots els temps, es va publicar el dia 2 de febrer de 1922, el dia del 40è aniversari de l'autor irlandès, avui fa justament cent anys. Per celebrar-ho publiquem en format ebook l'assaig de Víctor Aldea, que ens dona claus per llegir aquest clàssic del segle XX i repassa les vicissituds editorials d'un llibre que va patir la censura i un judici per obscenitat que en va entorpir la difusió durant anys. No van ser els únics factors que van desfigurar un text que ha costat dècades de fixar de manera canònica. La incontinència de James Joyce a l'hora de corregir les darreres proves, sobre les quals va anar afegint i corregint, i la cobdícia amb què ell mateix venia versions diferents dels seus capítols, han convertit l'edició i la posterior recepció del text en una autèntica odissea, mai millor dit. Víctor Aldea ens presenta les línies mestres de la novel·la i ens convida a un recorregut per una de les aventures intel·lectuals més fascinants i alhora delirants del segle XX.

  Ver libro

• 

  Matrioixques

  Marta Carnicero Hernanz

  • 0
  • 0
  • 0

  La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.
  
  «El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
  Marta Rojals
  
  «És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
  Bel Olid
  
  «En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
  Anna Maria Iglesia, El País
  
  «Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
  Lluís Llort, El Punt Avui

  Ver libro