Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Cop de llum - cover

Cop de llum

Rita Bullwinkel

Translator Ferran Ràfols Gesa

Publisher: La Segona Perifèria

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d'Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l'esperança, a unes altres l'ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.

Mentre se succeeixen els assalts i els combats, al mateix temps que els cossos de les boxejadores es busquen i es colpegen dins del ring, el lector de Cop de llum presenciarà un altre tipus de lluita: la que es lliura en el pensament d'aquestes noies. Quins fets les han conduït fins aquí? Per què lluiten? Contra qui? Qui són? Qui seran? Quina empremta deixarà en les seves vides la derrota o la victòria? En aquesta novel·la, el passat, el present i el futur són una mateixa cosa.

«Cop de llum» és el debut de Rita Bullwinkel. És frenètica, rítmica i sorprenent, d'estil agosarat i mirada revolucionària. Ha estat finalista del premi Pulitzer i candidata al premi Booker, entre molts altres premis. No els ha guanyat. Però aquest només és el primer assalt d'una autora que caldrà seguir amb atenció.
Available since: 11/05/2025.
Print length: 232 pages.

Other books that might interest you

  • Un home bo costa de trobar - cover

    Un home bo costa de trobar

    Flannery O'Connor

    • 0
    • 0
    • 0
    Flannery O'Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l'anomenada "narrativa gòtica del sud dels Estats Units". El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des que era estudiant fins que es va morir, prematurament i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l'odi. Però als contes de Flannery O'Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics.
    Show book
  • Soc fan - cover

    Soc fan

    Sheena Patel

    • 0
    • 0
    • 0
    L'espectacular primera novel·la de Sheena Patel comença amb una narradora sense nom, filla d'immigrants i a prop de fer els trenta, que descriu la seva participació en una cadena de relacions afectives tòxiques i desiguals. Amb una mirada directa, despietada i implacable, dissecciona el comportament de tots els implicats, inclosa ella mateixa, i estableix connexions sorprenents entre les lluites de poder que mouen el cor i el desig de les relacions humanes i les del món en general.
    
    Soc fan ofereix, a través d'una narració vertiginosa, una crítica demolidora al privilegi de classe, les xarxes socials, el domini del patriarcat i l'obsessió imperant per l'estatus, el reconeixement i l'efecte que això provoca en nosaltres.
    
    En aquest debut inoblidable, Patel s'anuncia com una veu nova i dinàmica de la literatura, capaç de plasmar visceralment a la pàgina una muntanya russa d'emocions i vivències. Sexe, brutalitat, política, feina, art, tendresa, humor: Patel ho aborda i analitza mentre ens fa còmplices de la trampa ineludible del fandom que sembla definir la modernitat.
    Show book
  • Seràs la vall - cover

    Seràs la vall

    Irene Rubio

    • 0
    • 0
    • 0
    Seràs la vall, guanyadora del premi Documenta, és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l'Àvia Més Anciana, que fa seu l'encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l'Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Seràs la vall, una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d'on venim.
    Show book
  • La ratlla i el desig i altres contes - Tria personal de l'autor - cover

    La ratlla i el desig i altres...

    Calders Pere

    • 0
    • 0
    • 0
    Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
    Show book
  • El monstre de la memòria - cover

    El monstre de la memòria

    Yishai Sarid

    • 0
    • 0
    • 0
    El protagonista d'El monstre de la memòria és un jove historiador israelià que fa de guia als camps nazis de Polònia. Acompanya grups d'adolescents per a qui l'homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, o turistes que visiten Auschwitz de passada entre l'hotel i el centre comercial. Davant de tant de cinisme el protagonista assumeix el paper de guardià del record. Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes. Yishai Sarid burxa en el relat que ha construït l'Estat d'Israel sobre la Xoà. Quan Auschwitz esdevé una marca, ¿amb qui s'identifica la gent que visita els camps de concentració?
    Show book
  • Escenaris - cover

    Escenaris

    Toni Sala

    • 0
    • 0
    • 0
    «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
    
    Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
    
    «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans
    Show book