Junte-se a nós em uma viagem ao mundo dos livros!

Assine para ler o livro completo ou leia as primeiras páginas de graça!

Quero ler o livro!

All characters reduced

Llibre de meravelles - cover

Llibre de meravelles

Ramon Llull

Editora: Editorial Barcino

0
0
0

Sinopse

Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

Disponível desde: 16/07/2024.

Comprimento de impressão: 610 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Llibre de contemplació - cover

Llibre de contemplació

Ramon Llull

0
0
0

Hi ha unanimitat a considerar el Llibre de contemplació en Déu com un dels textos més importants no només de l'extensa producció del seu autor, sinó de tota la literatura catalana. Per a molts seria, fins i tot, l'obra més destacada de les lletres catalanes. Aquesta valoració es justifica, juntament amb els seus indubtables mèrits literaris, pel seu caràcter de text fundacional: en certa manera Llull obrí el món a la cultura catalana en emprar al segle XIII la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica, i és precisament en el Llibre de contemplació on per primer cop el català s'erigeix com a llengua d'alta cultura. Aquest llibre immens, del qual en presentem una antologia, resumeix allò més essencial de la vasta obra posterior de Llull i es pot afirmar que amb el Llibre de contemplació neixen les lletres catalanes, i ho fan amb una obra de referència la importància de la qual s'estén molt més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i culturals.

Bestiari medieval - cover

Bestiari medieval

Llúcia Martín, Raquel Parera

0
0
0

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

Vetlles en un veïnat de Dikanka - cover

Vetlles en un veïnat de Dikanka

Nicolai Gogol

0
0
0

Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

Cartes a Jones Street «Conjectures» de Daniel Bastida - Temps Obert (X-XI) - cover

Cartes a Jones Street...

Manuel de Pedrolo

0
0
0

Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
«T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
«Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
— Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona - cover

Vint-i-quatre hores de la vida...

Stefan Zweig

0
0
0

En l'Europa d'entreguerres, una dona abandona el marit i dues filles, però aquesta aventura és només el desencadenant d'una sorprenent confessió i l'inici d'una història de passions febroses als límits de la moral i del desig. Stefan Zweig, un dels grans escriptors de la història de la literatura universal, ens parla en aquesta nouvelle d'inferns flaubertians i dostoievskians, d'una pregunta que acompanya tota la vida i del terrible pes de la vergonya. Una inqüestionable obra mestra que llegim com una oda a la llibertat d'estimar, un veritable cant al misteri femení i una porta oberta a la redempció.

Els ous fatídics - cover

Els ous fatídics

Mikhail Bulgakov

0
0
0

Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d'una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l'invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d'un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d'aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d'ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d'anticipació l'any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s'ensumava del règim soviètic. No cal dir que l'obra no li va procurar gaire bona fama.