Other books that might interest you

• 

  Quinze dies al desert americà

  Alexis de Tocqueville

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Estats Units que visiten Alexis de Tocqueville i el seu amic Gustave de Beaumont en 1831 són un territori que lluita per fer-se un espai propi enfront de les dues grans potències de l'època, França i Gran Bretanya, que hi tenen interessos. En aquell moment, amb una població de poc més de 13 milions d'habitants, però amb un fort creixement demogràfic, estava format només per 24 estats i era un país predominantment rural, i en contínua extensió cap a les costes de l'oceà Pacífic. L'obra de Tocqueville es pot resumir dient que és un estudi del poder. Més que no un teòric, tot i la seua capacitat per observar, copsar i resumir, el que ell és, per damunt de tot, s'avé amb el que podríem qualificar d'home polític en el seu vessant d'acció i praxi social. I de publicista. Haver estat el continuador lògic de Montesquieu ja li marca un cert camí.

  Show book

• 

  El descrèdit de la modernitat

  Neus Campillo Iborra

  • 0
  • 0
  • 0

  La història del segle XX es presenta com la història del «descrèdit de la modernitat». Si l'«edat de la Raó» convé com un títol global per a encunyar el segle XVIII, sens dubte, el «descrèdit de la modernitat» pot definir la característica cultural d'un segle com el que acaba, l'obsessió filosoficointel·lectual del qual ha sigut l'abast i els límits de la modernitat, les seues paradoxes.  La reflexió sobre el que som, sobre el que significa la nostra cultura, la nostra societat, ha sigut un quefer característic de la raó occidental. Prendre consciència de si és un tret definidor del que som. Quan es produeixen situacions crítiques dels paradigmes i de punts de referència, la reflexió en dóna compte com d'una crisi dels seus propis pressupòsits, com un qüestionament de si mateixa. Aquesta és una situació característica del moment actual, i no única en la història de la societat i la cultura occidentals. Més aviat al contrari: és recurrent i podria quedar definida com el «descrèdit de la modernitat».

  Show book

• 

  Anotacions al marge - Els...

  Carme Gregori Soldevila

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorregut a través de l'univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de l'escriptor, organitzat al voltant de tres grans focus d'interès: la definició i les formes d'ús, amb una atenció preferent a les aplicacions fetes pel mateix Fuster; la varietat d'opcions en què es resol i es determina textualment la relació entre escriptura i lectures, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les fonts i claus d'interpretació dels aforismes, i la fixació d'una sèrie d'itineraris de lectura a l'interior de l'obra fusteriana, una xarxa de connexions entre textos que pot funcionar com a estímul afegit per a lliurar-se al complement de meditació que Fuster sol·licita dels lectors.

  Show book

• 

  De la utopia revolucionària a...

  Josepa Cucó i Giner

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre examina l'evolució d'una antiga formació política, l'MC (Moviment Comunista), un partit de l'esquerra revolucionària nascut durant el franquisme que arriba fins al present transmutat en un conjunt d'organitzacions civicopolítiques, petites però amb voluntat d'influir en la societat. Sota la diversitat real d'aquestes entitats, batega una consciència històrica i una identitat compartides, un estil de fer i de pensar la societat del qual són part important el nacionalisme d'esquerres i el feminisme. La primera part del llibre està marcada per la diacronia i la mirada grupal; la segona per les experiències vitals -contades en primera persona- d'una dona i d'un home que entregaren bona part de la seua vida a una organització i un ideal. Així es pot copsar d'una manera més sentida i completa el contingut i l'abast de l'antiga militància més esquerrana i radical.

  Show book

• 

  No pots buscar en el blau - Una...

  Antoni Defez

  • 0
  • 0
  • 0

  Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

  Show book

• 

  Llum de lluna

  Ignasi Moreno Gutiérrez

  • 0
  • 0
  • 0

  Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

  Show book