Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La mort i la primavera

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els  caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d'endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s'adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins…"La mort i la primavera" és un tractat polític, alhora que una de les obres més dolorosament belles que s'hagin escrit.

  Ver livro

• 

  Panxacontent

  David Sedaris

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

  Ver livro

• 

  Tot sol

  August Strindberg

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre passeja tot sol per la ciutat, el narrador va retratant, amb una visió penetrant, la gent amb qui es topa. El pas del temps i de les estacions va conformant, en paral·lel, el seu estat d'ànim. Publicada originàriament l'any 1903, Ensam (Tot sol) està escrit enmig del tercer i fallit matrimoni de Strindberg amb l'actriu Harriet Bosse, trenta anys més jove que ell. «Després de passar deu anys al camp, torno a ser a la ciutat on vaig néixer, assegut a taula per sopar, envoltat de vells amics. Tots rondem els cinquanta i els més joves de la concurrència ja han passat la quarantena o la freguen. Ens sorprèn que no ens hàgim envellit des de l'última trobada. És cert que el gris comença a fer-se visible a les barbes i a les temples, però també n'hi ha alguns que s'han rejovenit des de l'última vegada, i reconeixen que quan van fer els quaranta es va produir un canvi notable en les seves vides».

  Ver livro

• 

  Crispetes de matinada

  Regina Rodríguez Sirvent

  • 0
  • 0
  • 0

  La nova novel·la de Regina Rodríguez Sirvent: «Buscaves un lloc on pertànyer, buscaves gent que, potser com tu, també tenia un somni.»  La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí. Amb humor i lucidesa, Crispetes de matinada explora el coratge de voler ser un mateix i mostra la bellesa dels camins que no havíem previst recórrer. Perquè potser no tots els somnis es compleixen, però algunes persones no deixen de perseguir-los mai amb l'esperança que es facin realitat. Regina Rodríguez Sirvent, amb una veu fresca, divertida i profundament honesta, obre de nou les portes de l'univers que va convertir Les calces al sol en un gran fenomen de la narrativa catalana i que ara ens descobreix una Rita Racons que ha crescut sense perdre l'humor ni la capacitat de transformar la vida quotidiana en una aventura èpica. En una vida de la qual és impossible no escriure una cançó.

  Ver livro

• 

  El corb burleta - Contes...

  Edgar Allan Poe

  • 0
  • 1
  • 0

  Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un.
  
  «Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».

  Ver livro

• 

  A casa teníem un himne

  Maria Climent

  • 2
  • 3
  • 0

  La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

  Ver livro