Otros libros que te pueden interesar

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Ver libro

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Ver libro

• 

  Notícies fresques

  Evelyn Waugh

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquí hi teniu la gran sàtira sobre el periodisme de guerra, una professió que només sembla divertida a qui no la coneix. Lord Copper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista aliè al món i dedicat a la botànica a «cobrir» la guerra civil d'un país africà que amb prou feines sap pronunciar. Les confusions, la manca de professionalitat i la falsa informació reescriuran la història d'un país que només volia tranquil·litat.
  
  «Els enviats especials tenen dues regles d'or: viatja lleuger i estigues preparat. No t'emportis res que en cas d'emergència no puguis carregar tu mateix. [...] Jo de vostè m'enduria un bon carregament de pinces. Recordo en Hitchcock, Sir Jocelyn Hitchcock, un antic treballador meu; era prou espavilat, a la seva manera, però limitat, amb molt poc rerefons històric, doncs bé, recordo que deia que a l'Àfrica sempre havia de redactar informes agafats amb pinces. Em va semblar un consell molt útil. Emporti-se'n moltes».

  Ver libro

• 

  L'últim llibre de Sergi Pàmies

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'últim llibre de Sergi Pàmies» conté nou relats agermanats per un estil precís i sobri. La família, la por i la mort són els protagonistes d'aquesta intensa reflexió sobre l'amenaça dels presagis i l'atracció dels desitjos. Del present al futur, de pares a fills, de l'efervescència de l'amor a la rutina de la solitud, de l'èxit al fracàs, els personatges d'aquestes històries s'esforcen a domar el desconcert i el pànic que, sovint, els fan estimar-se més el camí de la conveniència que no pas la promesa de la felicitat. Punyent i continguda, la prosa de Sergi Pàmies retrata la complexitat dels mecanismes anímics i mentals que, amb una cuirassa de distanciament, ironia i perplexitat, ajuden a emmascarar tant l'alegria com el dolor.
  
  "Del millor que mai ha escrit."
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  
  "Pàmies sap trobar com ningú altre la manera de convertir la vida en literatura."
  Xavier Moret, El País
  
  "Nou contes inapel·lables, que vehiculen una reflexió veraç i lúcida sobre la mort i la malaltia, sobre la por i el patiment, sobre la identitat, l'escriptura i la ficció."
  Manel Ollé, El Periódico
  
  "Un Pàmies molt sincer, que exorcitza les seves pors, les nostres pors, transformant-les en literatura."
  David Castillo, Avui

  Ver libro

• 

  El "Tirant lo Blanch" i "D...

  J. (Juan) Givanel Mas

  • 0
  • 0
  • 0

  "El 'Tirant lo Blanch' i 'D. Quijote de La Mancha'" by J. Givanel Mas is a scholarly publication written in the early 20th century. The book presents a critical examination of the influences between two seminal works of literature, exploring the connections and inspirations that exist between Miguel de Cervantes' "Don Quijote" and the earlier chivalric novel "Tirant lo Blanch" by Martí de Riquer. Through an analysis of various passages and characters, the work seeks to shed light on how these texts interact and inform each other within the context of their respective literary traditions. The opening of this study outlines the current academic discourse surrounding "Don Quijote," indicating a shift from purely celebratory analysis towards a search for the sources and influences that shaped Cervantes' work. Givanel Mas cites notable literary critics, referencing their arguments about the connections between "Don Quijote" and chivalric literature, particularly "Tirant lo Blanch." The text highlights Cervantes' extensive reading and engagement with chivalric romances, suggesting that his representation of knightly adventures and characters in "Don Quijote" was significantly influenced by the earlier work, providing textual examples that illustrate both similarities and contrasts between the two narratives. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Ver libro

• 

  El jardí de vidre

  Tatiana Tibuleac

  • 0
  • 0
  • 0

  Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l'ha afillat per tal d'aconseguir una col·laboradora a temps complet que l'ajudi a guanyar-se la vida? La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d'ingressos d'aquella nova llar.
  
  En el Chişinău dels anys vuitanta, uns anys en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l'escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes.
  
  La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s'endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l'abandonament, la manca d'amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents.
  
  El·líptica i apassionada, l'escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l'exploració del lloc que volem ocupar al món.
  
  Guanyadora del Premi de la Literatura de la UE 2019

  Ver libro