Otros libros que te pueden interesar

• 

  El guàrdia de Sing Sing

  Ted Conover

  • 0
  • 0
  • 0

  La famosa presó de Sing Sing havia estat un centre modèlic, però s'ha convertit en un dels més problemàtics de l'estat de Nova York. El periodista Ted Conover s'hi infiltra per treballar-hi d'agent de galeria. Ara podrà conèixer de prop la vida de desenes i desenes de delinqüents violents, extremament perillosos. Aviat constata la impossibilitat de fer la seva feina seguint el manual, i a poc a poc aprèn a fer equilibris especulant sobre la fina línia que separa la permissivitat i l'autoritat, el segell tradicional que defineix un bon guàrdia.
  Al llarg del seu camí, coneix un repartiment de persones que inclou una supervisora dura però encantadora, la Mama Cradle; uns presoners malalts mentals, els grills; alguns dels transvestits més extravagants de la presó, i un reclús filosòfic i carismàtic que assegura que els Estats Units estan construint noves presons per a futurs delinqüents que ara només tenen quatre i cinc anys.
  Amb empatia i perspicàcia, El guàrdia de Sing Sing explica la història d'un món dur i ocult i dramatitza el conflicte entre la necessitat d'aïllar els delinqüents i la deshumanització, tant dels guàrdies com dels presos. Un drama inevitable que té lloc entre reixes.

  Ver libro

• 

  Finlàndia - Una apologia de...

  Manel García Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  Una vacuna contra la pandèmia fatalista sobre la salut de l'educació pública del nostre país
  Finlàndia és una defensa de l'educació pública; una reacció apassionada però serena, irònica però compromesa, contra les anàlisis a la moda sobre el nostre sistema educatiu, que o bé estan dominades per les veus apocalíptiques dels nostàlgics de l'escola o la universitat del passat, resistents als canvis i sovint defensores de jerarquies professionals i privilegis consolidats —també de classe i a la classe—, o bé per les veus compulsivament reformistes del sistema educatiu, quasi sempre al servei d'algun programa polític o idea no contrastada, més interessades a gamificar que a ensenyar, a prometre que a comprometre's amb una educació per a tothom, igualitària, equitativa, inclusiva i de qualitat.
  El sistema educatiu finlandès (públic), el nostre, és prou bo i digne perquè ens en sentim moderadament satisfets i orgullosos. El professorat cansat i desconcertat que compta amb els dits els anys que falten per a la jubilació és, per sort, una minoria, i l'alumnat insalvable i maleducat, una quimera elitista i classista. L'oportunitat d'una educació pública, laica, gratuïta, igualitària i de qualitat per a tothom l'hem perduda en el passat, no la perdem també per al futur.

  Ver libro

• 

  Tots els meus secrets o gairebé

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

  Ver libro

• 

  Els llegats - Una lectura...

  Lluís Calvo Guardiola

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos del que ens ha precedit ens fa encara més vulnerables davant l'amenaça de tota mena de populismes.
  Els llegats proposa una reflexió al voltant del paper de la tradició, com es forja, es transmet i perdura a través del temps.  Aquest assaig s'endinsa en un món que es mou enmig de la fabricació de falsos prestigis, el narcisisme, les imatges de marca efímeres, el pànic davant la posteritat i la conversió del veredicte de la tradició en una qüestió de màrqueting.
  Lluís Calvo advoca per recompondre una certa manera de viure que permeti recuperar el temps, ara que les societats contemporànies el deixen escapar de manera inexorable.

  Ver libro

• 

  Pujol i jo - Les cares i les...

  Txema Seglers

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
  Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
  Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
  ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

  Ver libro

• 

  Emporta't el meu dolor

  Katerina Gordéieva

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Internacional Anna Politkóvskaia
  Premi Geschwister Scholl
  
  La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
  
  «Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
  —Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
  
  «El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
  —Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
  
  «Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
  —Irina
  
  «La guerra sempre té gana»
  —Kóstik

  Ver libro