Other books that might interest you

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Show book

• 

  Llicó d'alemany

  Siegfried Lenz

  • 0
  • 0
  • 0

  "Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català. 
  
  1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.

  Show book

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Show book

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Show book

• 

  Un tret a l'aire

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    
  
  
  Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

  Show book

• 

  Veu de foc

  Neus Arqués, Jordi Meya

  • 0
  • 0
  • 0

  Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
  En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
  Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
  A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
  En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?

  Show book