Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Mostra libro

• 

  El ritme de Harlem - TRILOGIA DE...

  Colson Whitehead

  • 0
  • 1
  • 0

  «L'evocació de Whitehead del Harlem de principis dels seixanta, farcida de traïcions i de dobles morals, vidres trencats i somnis perduts, és irresistible. Una carta d'amor a un temps i un lloc.» Hamilton Cain, Star Tribune
  En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l'economia comença a fer figa, el cosí d'en Ray li demana ajuda per atracar l'històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d'alta volada i s'haurà d'enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació?
  El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d'amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.
   
  Constance Grady, Vox.com – «Un joc extremament intel·ligent, una novel·la de lladres que també és una obra moral sobre les polítiques de respectabilitat, una comèdia familiar disfressada de gènere negre. El ritme de Harlem es llegeix com un llibre on el seu autor s'ho va passar molt i molt bé mentre l'escrivia. El diàleg té ganxo i ritme però el més admirable de tot plegat és la construcció del personatge d'en Ray, que fa avançar la narració amb una ambició implacable. Aquest llibre és una explosió.»
  Janet Maslin, The New York Times – «Un llibre ric i salvatge que podria passar per literatura de gènere. És molt més que això, però només pel valor que té com a producte d'entreteniment, Whitehead ja hauria de comptar amb el mateix èxit popular queç va rebre amb les dues novel·les anteriors, El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel.»
  Denny S. Brice, NPR – «Colson Whitehead té dos Pulitzers al seu palmarès, així com molts altres premis per les seves celebra- des novel·les. El ritme de Harlem és un thriller policíac intrigant que n'afegirà uns quants més. És una novel·la fabulosa de lectura obligatòria.»
  Clifford Thompson, The Wall Street Journal – «Una novel·la excitant que t'embolcalla.»
  San Francisco Chronicle – «Vertiginosa, perspicaç i molt divertida. El ritme de Harlem és una novel·la sobre la raça, el poder i la història de Harlem, tot plegat amb aparença de thriller criminal.»
  Walton Muyumba, The Boston Globe – «Enlluernadora. Apassionant i intel·ligent.»
  Steph Cha, Los Angeles Times – «Una lectura espectacularment plaent i alhora literària. També és una novel·la negra addictiva i sense manies.»
  Associated Press – «El ritme de Harlem és una farsa salvatgement entretinguda. Però, com és d'esperar en un doble guanyador del premi Pulitzer i d'una beca MacArthur, Whitehead també ens ofereix una denúncia devastadora i fonamentada històricament de les vides separades i desiguals dels blancs i els negres a la Nova York de mitjans de segle xx.»

  Mostra libro

• 

  Espasmes de la Casa Gran -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El fenomen de la progressiva expansió territorial de les cases d'apostes i els salons de joc, també em causa especial preocupació, perquè va clarament dirigit a l'extracció de rendes als barris més modestos.
  Malgrat el fraudulent nom ensucrat que s'utilitza sovint de manera interessada, apostar no és un joc.
  Els convidats de l'empresa Nortia, provinents de Barcelona, retornen a les seves butaques àmplies de cuir blanc, es corden els cinturons i es preparen per a un plàcid aterratge, en aquest lluminós matí d'inici d'estiu. Són dotze, com els apòstols; podrien ser-ne més, perquè l'aforament de l'aparell arriba a encabir fins a divuit passatgers en els seus quinze metres de cabina, però parlem necessàriament d'un número múltiple de dos, ja que els representants dels Comuns tot ho emprenen per parelles
  La màfia Bang, originària de la província xinesa de Fujian, també té les idees clares: els immobles a Catalunya són la infraestructura necessària, la mercaderia és la dona, el joc i la droga (amb explotacions de marihuana, fabricació de ketamina i pastilles d'èxtasi), per aquest ordre de rendibilitat.
  El document manipulat consta de tretze pàgines i incorpora la rúbrica del mateix «Little» Calvet, aleshores director de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de James F. Allen, en Jim, que ara es vol fer l'orni, en la seva condició de representant de la societat mercantil BCN IR 3 SAU, filial de Hard Rock International.

  Mostra libro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Mostra libro

• 

  Els Quatre Homes Justos

  Edgar Wallace

  • 0
  • 0
  • 0

  Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran.
  
   Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.

  Mostra libro

• 

  La creu sense Crist - Psiborn 4

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrànea
  La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI
  En cada episodi de la sèrie PsiBorn, una trama curta a l'entorn d'una patum catalana, permet la lectura de cada episodi de manera individual i sense cap ordre establert en relació amb els altres. En cada cas, PsiBorn, haurà de treure'n l'entrellat mal recolzada pel seu recepcionista, en Sensat, amb el suport dels amants habituals en l'agenda de qui es defineix com a dona sexualment activa, sexualment activa i no convencional, envoltada de personatges que troben o es fan lloc en la Barcelona actual. Una Barcelona que gairebé no és Catalunya, però sense la qual aquesta tampoc no ho seria. El cap i casal que és capicausa, instigador, inductor, provocador. El sofregit de grandesa i campi qui pugui d'en Sagarra, que enmig de batalles eternes segueix alternant la rosa de foc amb l'entrompada al Passeig del Born.
  Pel que fa a la condició autobiogràfica dels fets narrats; tot té una base real. Trobareu escenes canviades de lloc, temps o adjudicades a un protagonista diferent; com a guia d'ús, assenyalarem que com més inversemblant sigui una situació, més s'ajusta aquesta a la realitat. La narració no és en primera persona, però tampoc omniscient, el narrador sap més coses que nosaltres, tanmateix no totes. S'apropa i s'allunya de l'escena segons li convé.
  PsiBorn pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però, en canvi, dona molta confiança al llit. Es mulla copiosament i encadena sorollosos orgasmes vaginals amb relativa facilitat. Li agrada que es vegi la roba interior cara, amb transparències. La brusa, sempre per fora del pantaló negre, prou curta com perquè puguem admirar-li el cul, considerat de manera unànime com el seu punt fort. Els talons de les sabates, alts, una necessitat ineludible perquè cal estilitzar una figura que, tot i resultar atractiva, té tendència a arrodonir-se en excés.
  Psiborn és la protagonista d'aquesta sèrie d'aventures, no sempre ben recolzada pel seu recepcionista, en Sensat.

  Mostra libro