Otros libros que te pueden interesar

• 

  El petó del capità Kirk - La...

  Mònica Planas

  • 0
  • 0
  • 0

  La volta al món de la TV en 80 històries de la mà d'una crítica implacable.«Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable. Són petits retalls d'un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics. La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d'altres ens ha ofert un retrat distorsionat.» Del pròleg de Mònica Planas

  Ver libro

• 

  (Des)acords

  Various Authors

  • 1
  • 7
  • 0

  Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui? Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius? En quina conjuntura es troba la música en català? Especialistes diversos reflexionen sobre l’estat de la música als Països Catalans des del 1975. Tot i la precarietat de les polítiques culturals i els dèficits estructurals que arrossega, les valoracions recollides demostren l’esplèndi-da varietat musical que es viu ara i aquí.

  Ver libro

• 

  De l'espiritual en l'art

  Vassili Kandinski

  • 0
  • 0
  • 0

   
  Una fita essencial de l''estètica. 
  Vassili Kandinski (1866-1944) és una figura imprescindible de la història de l''art contemporani en qualitat de difusor i de promotor del primer moviment d''art abstracte. Va ser membre de Der Blaue Reiter i de l''escola de la Bauhaus, dos dels moviments creatius més importants i més reconeguts de l''art modern. 
  
  De l''espiritual en l''art és el seu text més conegut i més traduït (mai abans, però, al català), i és on l''autor elabora i analitza la pràctica de l''abstracció no figurativa. L''objectiu de Kandinski és que el lector desenvolupi la seva capacitat de captar allò que és espiritual en les coses materials i abstractes, amb un estil literari impecable que avança pels meandres de la filosofia i de la reflexió estètica amb claredat i amb uns referents sensorials i pictòrics accessibles: de fet, el gran poder comunicatiu del text és un dels trets que més ha contribuït a consolidar-lo com una influència indiscutible en la història de l''art.
   
  "Un text seminal en la història de l'art."
  The Independent
  "L'art abstracte no s'entén sense aquest llibre."
  The Guardian
  "Un volum pioner en el moviment per alliberar l'art dels seus lligams tradicionals i portar-lo a la realitat material: aquest llibre és un dels documents més importants en la història de l'art modern."
  The Times

  Ver libro

• 

  Almadraba

  Jaume Fuster pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  En el sur de la península Ibérica, allí donde se encuentran las aguas del océano Atlántico y del mar Mediterráneo, se libra desde tiempos inmemoriales un drama de proporciones épicas. Una batalla que enfrenta a peces y hombres y que toma su nombre del árabe andalusí, la almadraba: lugar donde se golpea o lucha. Siguiendo la ruta trazada por el ciclo vital de los grandes atunes rojos, el fotógrafo Jaume Fuster, guiado por el arráez Jacinto Vaello, emprende un viaje iniciático al corazón de la almadraba, el arte de pesca más antiguo del Mediterráneo. La intención del fotógrafo es poder capturar la almadraba, a pesar de su dificultad: fotografiar el inmenso laberinto erigido desde el fondo del mar -aquel laberinto que Llorca Baus llamó "castillo de redes" por su gran envergadura, disposición y sofisticación, que le asemejaban al plano de una Fortaleza.

  Ver libro

• 

  La música d'abans d'ahir -...

  Mercedes Conde

  • 0
  • 0
  • 0

  La música d’abans-d’ahir és una selecció d’articles publicats a la Revista Musical Catalana, butlletí oficial de l’Orfeó Català, entre els anys 1904 i 1936. Testimoni directe d’una època daurada de la cultura catalana, en plena efervescència modernista i noucentista, la Revista Musical Catalana és el mirall de l’activitat musical que es desenvolupa als Països Catalans, però també de l’activitat internacional dels seus músics i compositors, així com de la realitat musical internacional. Amb un clar interès per l’activitat coral —és l’època en què sorgeixen els orfeons locals, encara molt influïts del model de Josep Anselm Clavé—, la Revista Musical Catalana retrata les estrenes musicals més importants en l’època, la construcció del Palau de la Música Catalana, l’inici de la recuperació de la música antiga i de la interpretació amb criteris històrics, els concerts més representatius del moment, l’activitat dels instrumentistes catalans arreu del món i algunes polèmiques sorgides a redós d’una publicació que esdevé referent per la qualitat i alçada intel·lectual dels seus col·laboradors. Aquest llibre s’edita en commemoració del 110 aniversari de la seva fundació, el 1904, per posar a l’abast del lector una bona mostra del catàleg de la revista i, així, contribuir a conèixer millor una època única en la història de Catalunya.

  Ver libro

• 

  La nit portuguesa

  Gabriel Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

  A principis de setembre de 2018, l'excèntric equip d'Andergraun Films, liderat pel director Albert Serra i la productora i actriu Montse Triola, arriba a l'Alentejo, al sud de Portugal, per rodar la que serà la pel·lícula més provocadora i procaç del cineasta de Banyoles: Liberté, que acabarà guanyant el prestigiós premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2019, dins la secció Un Certain Regard. Entre els actors destaquen dues velles glòries del cinema europeu: Helmut Berger —adonis del cinema de Visconti— i Ingrid Caven —musa de Fassbinder. La pel·lícula es rodarà de nit, en ple bosc, on s'escenificaran les sàdiques trobades sexuals d'un grup de llibertins del segle XVIII. Per documentar aquesta aventura, Albert Serra va convidar el poeta Gabriel Ventura a escriure una crònica del rodatge. La nit portuguesa s'endinsa en la peculiar manera de treballar —oberta a l'imprevist i l'atzar— d'un dels directors més originals del cinema contemporani.

  Ver libro