Otros libros que te pueden interesar

• 

  Sobre la llibertat - Quatre...

  Maggie Nelson

  • 0
  • 0
  • 0

  "Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing
  
  La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
  
  "Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

  Ver libro

• 

  Els hereus - Un retrat proper de...

  Eve Fairbanks

  • 0
  • 0
  • 0

  «Mentre llegeixis aquest llibre, t'aturaràs, tremolaràs, faràs que no i sospiraràs.» Justice Malala
  Premi PEN/John Kenneth Galbraith de no-ficció 2023
  Eve Fairbanks
  L'any 1994 l'últim règim del món explícitament segregacionista es va esfondrar. Dècades després, el país segueix dividit, incapaç de superar la disfunció social que ha heretat i que condemna els seus ciutadans a la desigualtat. Com podem deixar anar el nostre passat, com a individus i com a països? Com s'han de pagar els deutes històrics? I com una persona pot viure una vida conseqüent en una societat que ja no reconeix?
  A través de les vides de tres sud-africans corrents, la Dipuo, la seva filla Malaika i en Christo, Eve Fairbanks mostra el costat humà del conflicte. Els hereus és un estudi escrit amb una visió psicològica penetrant i una prosa encisadora.
   
  Kirkus Reviews — «Un retrat delicat i sovint captivador del país durant i després de l'apartheid. Als lectors els costarà oblidar la Dipuo i la Malaika.»
  The New York Times Book Review — «Els reportatges empàtics i exhaustius de Fairbanks brillen tot proporcionant una visió de com la gent ordinària construeix les seves vides després d'una convulsió política. La curiositat de Fairbanks sembla il·limitada, arrossegada pel ric tapís del país i una gran quantitat de records personals, faules, especulacions i reflexions.»

  Ver libro

• 

  Cosetes

  Benoît Coquil

  • 0
  • 0
  • 0

  «Emocionant. Documentada i, fent honor al tema, sovint psicodèlica i hilarant.» Les Inrockuptibles
  A les muntanyes d'Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d'aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l'interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics.
  Cosetes reflexiona de forma captivadora i irònica sobre l'impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d'elements sagrats en simple mercaderia per al consum d'Occident.
   
  Le Monde – «Entre el documental i el conte infantil, aquesta novel·la està concebuda per una ploma brillant, lleugera com una bombolla de xampany, que en cap cas n'altera la profunditat didàctica.»
  Lire – «Entre emanacions de copal, Benoît Coquil enllaça magistralment la bellesa i el misticisme mazateca amb un descobriment considerable del  segle XX.»
  rfi – «Us portarà a un viatge Technicolor, apassionat i erudit, oníric —sovint psicodèlic—, entre els Estats Units, Mèxic, Suïssa i França. Vertigen i al·lucinacions assegurades.»
  Biba – «L'autor ha fet una narració palpitant —entre el relat picaresc i el document històric— que ens atrapa i ens meravella.»
  Brut – «A la seva sorprenent primera novel·la, Cosetes, Benoît Coquil explica com la cultura occidental es va apoderar d'una tradició ancestral mexicana per desenvolupar el turisme i promoure la "disneylandització" del món…»
  Kimamori – «El lector es delecta, passa les pàgines a gran velocitat i devora una història que cada vegada té més suspens. Ens vinculem amb els  personatges, després ens desesperem davant el destí que els empeny i el futur que sembla que els espera, inculcat a cada pas, entre línies. També es considera de forma intel·ligent el lloc que ocupa la dona: la que va originar la investigació científica al voltant d'aquests bolets singulars serà, en  definitiva, la gran oblidada de la història.»

  Ver libro

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Ver libro

• 

  Les nenes que llegien al lavabo

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre que s'endinsa en la passió cap a la literatura, en el llibre com a plaer i porta a altres mons. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, Les nenes que lleguen al lavabo parla de la infància lectora de l'autor i de milers de nens i nenes que, com ell, sentien els llibres com a refugi. Que reivindica la lectura sense prejudicis ni critiques. Són les memòries de Sebastià Portell, però també les de tothom que ha sentit la màgia de la literatura, vingués en el llibre que vingués. Un cant a la diversitat literària, a la llibertat en la lectura, a l'escriptura sense lligams.

  Ver libro

• 

  La ruta blava - Viatge a les...

  Josep Maria de Sagarra

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
  
  D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
  
  Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
  
  Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

  Ver libro