Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Farishta

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  "Farishta" és la cinquena novel·la de Marc Pastor i en aquesta ocasió l'autor fa gala de la seva gran qualitat literària i fa una mescla potent de gèneres que inclou aventura, intriga, fantàstic, terror, ciència-ficció i fins i tot romàntic.
  Una novel·la amb un punt de partida apassionant que juga amb els girs argumentals amb mestratge i que, a més, està farcida de referències literàries i culturals. Amb tots aquests ingredients, Pastor ens presenta Farishta, que amb divuit anys acabats de fer, se'n va a treballar en un complex d'illes privat de la Polinèsia Francesa, on descobrirà que res és el que sembla. L'autor planteja amb un gran talent un seguit de qüestions molt interessants en un ambient clarament distòpic que, per contrapartida, situa enmig de paisatges de bellesa paradisíaca.
  Una novel·la que es mereix un lloc primordial entre la lleixa de literatura catalana contemporània.

  Ver livro

• 

  L'home que va caure a través de...

  Carolyn Wells

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?

  Ver livro

• 

  Tragèdia siciliana

  Ottavio Cappellani

  • 0
  • 0
  • 0

  Alfio Turrisi és un digne representant de la nova màfia catanesa del segle XXI: pallús i embrillantinat però amb màster a Londres, d'on ha tret les maneres de gentleman i un luxós Aston Martin. Està enamorat de la glamurosa Betty, superb exemplar de barbie siciliana. Però hi ha un petit inconvenient: és la filla consentida de Turi Pirrotta, cap local de la màfia tradicional, la de samarreta imperi i pistola frenètica. Dues visions contraposades del negoci més pròsper d'Itàlia que desencadenen una versió mediterrània de Romeu i Julieta. Però l'illa, ai las, ja no és la de l'època del Gattopardo: avui qualsevol tragèdia corre el perill de desembocar en farsa. O era a l'inrevés?
  
  Ottavio Cappellani ens regala una mirada teatral de la Sicília d'avui dia, una desfilada d'aristòcrates pollosos, polítics analfabets, gàngsters ineptes i dramaturgs ploramiques que faria avergonyir (o cargolar-se de riure) Tomasi di Lampedusa i Pirandello. Una comèdia parapolicíaca exuberant i escenogràfica. La Sicília que no ens pensàvem que pogués existir. En efecte: una farsa.

  Ver livro

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Ver livro

• 

  Un cadaver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la d'embolics criminals que endinsa al lector en una espiral de sang. Quan l'Àngel Alegre accepta fer de mediador en la separació d'una amiga amb el seu marit maltractador, no creu que sigui un cas complicat. Però tot s'embolica quan comença a indagar: morts, un cadàver que l'Àngel haurà de fer desaparèixer, sospites, mentides i persecucions... L'Àngel haurà de provar de desempallegar-se d'aquesta xarxa de crims en la que es veu involucrat. Aconseguirà la seva redempció?

  Ver livro

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Ver livro