Anorrear

Michel Houellebecq

Sinopsis

Una novel·la total: thriller amb elements esotèrics, obra de crítica política, cru retrat familiar i narració existencial sobre el dolor i l’amor.  
Any 2027. França es prepara per a unes eleccions presidencials i el candidat amb més possibilitats és una estrella de la televisió. L’home fort darrere de la candidatura és el ministre d’Economia i Finances, Bruno Juge, per a qui treballa com a assessor Paul Raison, el protagonista de la novel·la, un home taciturn i descregut. 
De sobte, algú puja a internet uns vídeos amenaçadors –en un dels quals es veu el ministre Juge a la guillotina– amb uns enigmàtics símbols geomètrics. I la violència passa del món virtual al real: l’explosió d’un portacontenidors a la Corunya, un atemptat contra un banc d’esperma a Dinamarca i el sagnant atac a una embarcació de migrants a prop de les Pitiüses. 
Mentre investiga els fets, en Paul s’enfronta a una crisi personal: el seu matrimoni està en descomposició i el seu pare, espia jubilat, pateix un infart cerebral, la qual cosa propicia el retrobament d’en Paul amb els seus germans: una germana catòlica i simpatitzant de la ultradreta casada amb un notari en atur i un germà restaurador de tapissos casat amb una periodista de segona fila. A més, a en Paul li diagnostiquen una malaltia greu. 
Michel Houellebecq compon una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: thriller esotèric, obra de crítica política, descarnat retrat familiar i també narració íntima i existencial sobre el dolor, la mort i l’amor, que tal vegada és l’única cosa que ens pot redimir.

Disponible desde: 15/06/2022.

Longitud de impresión: 592 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

Vapor Negre: Barcelona steampunk...

VV VVAA

A la Barcelona del 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica, que genera vapor a mil graus centígrads, ha situat la ciutat i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'Estat espanyol i algunes potències estrangeres, però, volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa, i no dubten a recórrer a l'espionatge i el crim per aconseguir-la, en una Barcelona sacsejada per l'anarquisme. Mentrestant, al barri del Poblenou, la jove inventora Emma Brotons ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera, seran els encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrere dels crims.
Teniu a les mans una antologia en forma de fix-up, constituïda per onze relats d'onze grans plomes de la literatura de gènere, que comparteixen escenari i alguns personatges. Es poden llegir independentment, però junts configuren una trama que hibrida el gènere negre i l'steampunk, un moviment que ha transcendit la literatura per desenvolupar tota una cultura al seu voltant.

Autors: Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras, Jordi de Manuel.

Il·lustrador: Carlos Acedo

Ver libro

Un assassí

Lluís Llort

L'Aquil·les Sunyer neix amb la capacitat de matar. No és un psicòpata, senzillament li agrada matar. Per donar sortida a la seva pulsió, s'endinsa en el món complex i perillós dels assassins a sou. El fet de ser un paio calculadament normal li permet viure camuflat en la societat. El preu, però, és sentir-se incomprès i sol, no poder estimar ni ser estimat. Una mena de perversió del superheroi.

Seguint un recorregut vital que va del 1974 al 2025, la novel·la inclou pinzellades d'esdeveniments i situacions reals, coetanis de la vida de l'Aquil·les. Els capítols d'aparença independent, els canvis de to i els salts temporals fan avançar la trama amb una fluïdesa imprevisible, sense trencar el fil conductor del protagonista, sempre present.

Llort humanitza el monstre en qüestionar el concepte de normalitat, desmitifica tòpics, sobretot cinematogràfics, i enceta reflexions sobre el dret a morir contraposat a l'obligació moral de viure a contracor de la vellesa, la pobresa o la malaltia.

Ver libro

Inquisidor

Andreu Martín

Una novel•la trepidant que segueix el tenebrós camí de l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel pel Pirineu. Corre el segle XVII i la Inquisició campa a plaer per la Península Ibèrica. A Barcelona, però, la situació és diferent: els inquisidors no són benvinguts i, sovint han d'anar amb escolta. Quan el Dimoni fa acte de presència en una vall perduda del Pallars, l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel i el seu ajudant s'hauran de traslladar per descobrir els misteris dels crims darrera aquesta maledicció infernal. Pel camí s'hauran d'afrontar al terror que s'amaga sota les ombres, demoníaques i humanes, de la vall.

Ver libro

L'hivern del coiot

Ferran Grau

Amb la precisió dels millors True Crim anglosaxons, Ferran Grau ens presenta en aquesta història una dissecció detallada de l'esgarrifós cas de l'Monstre de Machala, un assassí en sèrie que va fer estralls tant a l'Equador com a Espanya. Un duríssim cas que ens torna a demostrar que els monstres no sempre pertanyen a el regne de la ficció.

Ver libro

La marca de Caín - Psiborn 7

Noèlia Arrotea

El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
«Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
«El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

Ver libro

La creu sense Crist - Psiborn 4

Noèlia Arrotea

Novel·la negra mediterrànea
La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI
En cada episodi de la sèrie PsiBorn, una trama curta a l'entorn d'una patum catalana, permet la lectura de cada episodi de manera individual i sense cap ordre establert en relació amb els altres. En cada cas, PsiBorn, haurà de treure'n l'entrellat mal recolzada pel seu recepcionista, en Sensat, amb el suport dels amants habituals en l'agenda de qui es defineix com a dona sexualment activa, sexualment activa i no convencional, envoltada de personatges que troben o es fan lloc en la Barcelona actual. Una Barcelona que gairebé no és Catalunya, però sense la qual aquesta tampoc no ho seria. El cap i casal que és capicausa, instigador, inductor, provocador. El sofregit de grandesa i campi qui pugui d'en Sagarra, que enmig de batalles eternes segueix alternant la rosa de foc amb l'entrompada al Passeig del Born.
Pel que fa a la condició autobiogràfica dels fets narrats; tot té una base real. Trobareu escenes canviades de lloc, temps o adjudicades a un protagonista diferent; com a guia d'ús, assenyalarem que com més inversemblant sigui una situació, més s'ajusta aquesta a la realitat. La narració no és en primera persona, però tampoc omniscient, el narrador sap més coses que nosaltres, tanmateix no totes. S'apropa i s'allunya de l'escena segons li convé.
PsiBorn pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però, en canvi, dona molta confiança al llit. Es mulla copiosament i encadena sorollosos orgasmes vaginals amb relativa facilitat. Li agrada que es vegi la roba interior cara, amb transparències. La brusa, sempre per fora del pantaló negre, prou curta com perquè puguem admirar-li el cul, considerat de manera unànime com el seu punt fort. Els talons de les sabates, alts, una necessitat ineludible perquè cal estilitzar una figura que, tot i resultar atractiva, té tendència a arrodonir-se en excés.
Psiborn és la protagonista d'aquesta sèrie d'aventures, no sempre ben recolzada pel seu recepcionista, en Sensat.

Ver libro