Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Cartes a Camondo

  Edmund de Waal

  • 0
  • 0
  • 0

  Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.
  
  «Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
  Mauricio Bach, La Vanguardia
  
  «En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre».
  Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)
  
  «Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
  Biel Mesquida, Abril (El Periódico)
  
  «En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre».
  Nicholas Wroe, The Guardian

  Ver livro

• 

  Història de l'Art Volum 2 - Art...

  Élie Faure

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest volum captivador, Élie Faure explora l’art medieval com una explosió de vida espiritual i sensual, nascuda de la trobada entre les religions ètiques i els instints humans. Des del panteisme indi fins als temples khmers, des de la serenitat xinesa fins al dinamisme japonès, passant pels mosaics bizantins, les arabescs islàmiques i les catedrals gòtiques franceses, Faure revela com l’art ha transcendit els dogmes i el sofriment per celebrar l’harmonia universal.   
  Faure combina història, filosofia i poesia, analitzant escultures, arquitectures i pintures com a himnes dedicats a la llibertat inquieta dels pobles. Des dels boscos de pedra de l’Índia fins a les voltes sonores d’Amiens, descobreix un panorama mundial on l’art desafia la mort i fecunda el futur. Un viatge erudit i embriagador, ideal per als amants de l’art, la història i l’espiritualitat. Escolta’l i vibra amb l’ànima medieval!

  Ver livro

• 

  (Des)acords

  Various Authors

  • 0
  • 2
  • 0

  Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui? Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius? En quina conjuntura es troba la música en català? Especialistes diversos reflexionen sobre l’estat de la música als Països Catalans des del 1975. Tot i la precarietat de les polítiques culturals i els dèficits estructurals que arrossega, les valoracions recollides demostren l’esplèndi-da varietat musical que es viu ara i aquí.

  Ver livro

• 

  Òperes explicades per a nens

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "De nen no tenia televisió. La música a través de la ràdio era la meitat del meu món, ja que l'altra el formava la literatura, devorar llibres. Moltes nits em quedava a escoltar les òperes que retransmetia Radio Nacional de España en directe. Quan el locutor descrivia el següent acte, la meva imaginació volava lliure."
  I això és el que ha volgut transmetre'ns Jordi Sierra i Fabra, el mestre de la literatura infantil i juvenil, a través de les pàgines d'aquesta atípica òpera. De la mà de Falla, Ravel, Wagner o Puccini, ens portarà a un univers en el qual les paraules es fan més intenses, més poderoses, gràcies a la música que les condueix.

  Ver livro

• 

  Jaume I en la València...

  Francesc Granell Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l'època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d'emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d'obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d'una obra tan impactant com el 'Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma' ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

  Ver livro

• 

  Arquitectes jardiners de...

  Eva Jimenez Gómez, Xavier Llobet...

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria.
  ///
  Breve historia del diseño de los parques y zonas verdes de la ciudad de Barcelona del siglo XIX y XX, a través de los arquitectos que los llevaron a cabo.

  Ver livro