L'assassí cec

Margaret Atwood

Sinopse

L'Iris Chase, una dona de vuitanta-dos anys, viu sola i empobrida a Port Ticonderoga, antic feu de la seva família influent caiguda en desgràcia. A la vegada que s'enfronta a la senectut, l'Iris medita sobre la seva vida, en especial sobre les estranyes circumstàncies de la mort de la seva germana, la Laura, poc després de la Segona Guerra Mundial. Estirar el fil del record fa que la frontera entre el passat i el present comenci a desdibuixar-se, traslladant la protagonista—i el lector—als esdeveniments que van constituir el teló de fons de la seva joventut: la Gran Depressió, les dues guerres mundials, els albors dels moviments sindicals i la publicació pòstuma de «L'assassí cec», la controvertida novel·la atribuïda a la Laura que la va convertir en autora de culte. En aquest llibre, guanyador del premi Booker l'any 2000, Margaret Atwood demostra un cop més la seva insòlita perícia narrativa, ordint un relat bell, inquietant i extraordinàriament sofisticat considerat per molts la seva obra mestra.

«D'una capacitat narrativa impressionant. Amb L'assassí cec Atwood supera fins i tot El conte de la Serventa i Àlies Grace»
«Publisher's Weekly»

Disponível desde: 17/10/2022.

Comprimento de impressão: 664 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Arquitectes jardiners de...

Eva Jimenez Gómez, Xavier Llobet...

Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria.
///
Breve historia del diseño de los parques y zonas verdes de la ciudad de Barcelona del siglo XIX y XX, a través de los arquitectos que los llevaron a cabo.

Ver livro

Tardes de diumenge - Converses...

Vicenç Altaió

Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
«El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

Ver livro

Al voltant del Cant de la...

AA VVAA

La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

Ver livro

Música mestre! - Les bandes...

Elvira Asensi Silvestre

La música és un art que ha estat sovint obviat per la historiografia. Aquest volum pretén contribuir a la correcció d'aquest desinterès i acostar-se al fenomen musical des d'una metodologia deutora dels nous corrents d'història cultural, cada vegada menys indiferents a aquesta manifestació artística. Agafant com a fil conductor les bandes de música valencianes, el llibre ens endinsa en un període de transformacions socials que fan possible el progressiu accés de molta gent a una cultura musical que barreja components universals amb altres de locals, en un procés en què interactuen manifestacions pròpies de la cultura d'elit i de la cultura popular. Les bandes, sostingudes per la societat civil, jugaren un notori paper protagonista al final del segle XIX i principi del XX, i es convertiren en motor artístic i en un dels senyals d'identitat valenciana per excel·lència.

Ver livro

El carrer és nostre - Un viatge...

Aída Pallarès, Manuel Pérez

El carrer és nostre és un relat sobre les arts escèniques de carrer a Catalunya dels periodistes Aída Pallarès i Manuel Pérez. D'una banda, per entendre què són i què signifiquen. De l'altra, per reflexionar sobre què suposen per a tots nosaltres com a possible significació primera de la democratització real de l'art.
El carrer és nostre és un viatge per la història recent de les arts de carrer i un parèntesi per pensar on són i en quin punt estan. En un món que individualitza, privatitza i defineix els límits dels carrers i de les places fins al punt que gairebé no hi ha bancs ni espai per jugar, poden ser les arts de carrer una presa de poder?
Escrit per Aída Pallarès i Manuel Pérez i amb pròleg d'Oriol Martí. Conté articles de Marta Ballesta, Nicolás Barbieri, Quim Bigas, Maria Buhigas, Manuel Delgado, Jordi Duran, Eva Marichalar-Freixa, Agnés Mateus, Jordi Queralt, Jaron Rowan, Maria Thorson i Ada Vilaró amb il·lustració final de Júlia Bertran.

Ver livro

Pensar Barcelona - Ideologies...

Edgar Illas

Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques.
Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.

Ver livro