Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Ver livro

• 

  La lladre del deu per cent

  Lavanya Lakshminarayan

  • 0
  • 0
  • 0

  Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics.
  
  Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

  Ver livro

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Ver livro

• 

  Proses reposades

  Miquel Martín i Serra

  • 0
  • 0
  • 0

  «Miquel Martín i Serra és un escriptor per als dies de festa.» Eva Vàzquez, El Punt Avui
  El territori que ens envolta, per on passegem i que admirem cada dia, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en, és el que configura la nostra manera de ser en el món. Així com els records familiars, la literatura o la cuina, que permet que aquest mateix territori s'expressi en plenitud al nostre paladar. Deixar que tot plegat penetri en la consciència del que som no és una tasca fàcil. Cal estar atent i obert, mostrar-se dialogant i ser pacient amb els ritmes propis de la natura i de l'entorn. 
  Miquel Martín confirma amb el recull d'articles i cròniques —de vegades fins i tot breus apunts— que teniu a les mans, que és un d'aquests autors per a qui ser conscient de l'existència passa per l'observació serena i la reflexió pausada. Amb una prosa concisa i depurada ens descriu els paisatges físics i literaris que el defineixen com a persona i com a escriptor, a través dels quals ha pogut exercitar l'art de viure. Proses reposades és un homenatge ponderat i plàcid a una gent, els empordanesos, i a un territori, l'Empordà: al seu interior, calmat i plaent, i als seus marges, abruptes i curulls de vida. 
   
  Martí Domínguez, El Temps – «Llegiu Miquel Martín i recordeu Horaci, la seua lloança de les coses petites sobre les grans en la vida, i la curta durada de la nostra existència i l'inexorable final que és la mort.»
  Màrius Serra, La Vanguardia – «El registre lingüístic que alena aquesta esplèndida prosa la fa una obra atemporal.»
  Jordi Cabré, Sàpiens – «Un escriptor sensible, refinat i perfeccionista.»
  Lluís Ruiz – «En Miquel Martín és un d'aquells autors silenciosos i subterranis, minaires, com en Toni Sala o la Mercè Ibarz. Són escriptors misteriosos que, lentament i ferma, eixamplen una literatura.»
  Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia – «Hi ha en aquesta obra un gran pòsit de reflexió literària i una llengua molt treballada i precisa.»
  Montserrat Serra, Vilaweb – «El valor de la literatura de Miquel Martín és la importància de la construcció d'un estil propi, amb una llengua neta, rica, diàfana. És una literatura amb molta llum.»

  Ver livro

• 

  24 contes

  Anton Txékhov

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N'ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en català i serà un dels llibres importants de l'any: Barios torna a fer una màgia cristal·lina.
  Tothom té dret a l'existència en aquests 24 contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
  Txékhov va deixar escrit en una carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

  Ver livro

• 

  Victoriosa

  Yishai Sarid

  • 0
  • 0
  • 0

  A l'era en què un dron teledirigit des d'una habitació pot assassinar desenes de persones d'un sol cop, l'Abigail, una psicòloga que ha fet carrera dins l'exèrcit, ensenya als soldats a matar mirant als ulls de l'enemic. No té escrúpols a l'hora d'enviar-los al camp de batalla, nois i noies que quan en tornin la necessitaran per no ensorrar-se.
  Té prop de cinquanta anys quan el cap de l'estat major la convoca per demanar-li ajut. Es tracta de conquerir la victòria definitiva, per la qual ha enviat generacions de reclutes al front. La d'ara és constituïda per nois i noies que no han jugat mai al carrer, sinó a través d'una pantalla. Ella haurà de preparar-los perquè no s'ensorrin allà on sempre han fracassat: en el combat cos a cos. I això quan el seu fill únic comença la instrucció a la més exigent de les unitats.
  De l'autor d'El monstre de la memòria arriba una novel·la trepidant sobre un tema polèmic: ¿què passa amb la igualtat quan les obligacions militars són compartides entre homes i dones?

  Ver livro