Un camí amb Eva - Temps Obert I

Manuel de Pedrolo

Sinopsis

«La història mai no es repeteix, però hom diria que tot sovint es complau a jugar amb els mateixos elements».
L'any 1938, una bomba va caure a casa dels Bastida i, malgrat que cap vida dels membres de la família s'hi va veure amenaçada, va trastocar completament els seus recorreguts vitals. En Daniel, que només tenia cinc anys quan va esclatar la bomba, s'ha convertit en un escriptor que, des que va ser premiat als jocs florals de l'exili pel poema que va presentar-hi, ha conreat no només la poesia sinó també la narrativa breu i la novel·la. Gràcies al retorn d'en Santana a la seva vida, un director interessat a adaptar un conte seu al cinema, coneixerà l'Eva Roland, una actriu amb qui començarà una relació. Endut per la fascinació, decideix que farà un llibre sobre la seva vida, amb el qual anirà descobrint quin és el passat i la veritable història de l'Eva.
Temps Obert és el gran monument de Manuel de Pedrolo. El componen onze novel·les: les nou primeres parteixen d'un mateix bombardeig a la Barcelona del 1938 i dels seus efectes en un mateix protagonista, del qual en veurem nou vides possibles. La desena i l'onzena prenen un punt conflictiu de la primera obra i, a partir d'ell, desenvolupen dues històries diferents. Manuel de Pedrolo desitjava que una nova fornada d'autors reprengués el seu projecte, i això ha estat possible finalment a Comanegra: de cadascuna de les nou primeres novel·les —a excepció de la primera, perquè el mateix Pedrolo va escriure-li les prolongacions—, un autor contemporani diferent —vuit en total— en farà dues més.
La nostra edició no només recupera la versió restaurada de cadascuna de les novel·les, que van ser brutalment censurades durant el franquisme, sinó que també incorpora diferents postfacis en què s'explica com procedia la censura, i mostra alguns dels exemples més rellevants de les retallades que van fer-s'hi.

Disponible desde: 08/02/2023.

Longitud de impresión: 350 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

Permagel

Eva Baltasar

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d'una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.
"La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l'heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.
La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d'aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d'un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d'una subtil xarxa de relacions entre dones d'una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d'aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l'escut que li oposes —el permagel.
"Un fenòmen literari" El periòdico.

Ver libro

Cartes a Jones Street...

Manuel de Pedrolo

Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
«T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
«Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
— Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

Ver libro

Memorial

Bryan Washington

En Benson i en Mike viuen junts a Houston, en Mike és xef, especialitzat en cuina nipona-americana, i treballa en un restaurant mexicà; en Benson és negre i fa de professor. Fa anys que són parella però es troben en un punt d'impàs. S'entenen molt bé al llit, en Mike cuina delícies per a en Benson i s'estimen, però ara en Mike ha sabut que el seu pare, a qui fa molts anys que no veu, s'està morint a Osaka i decideix marxar a l'altra punta del món per acomiadar-se'n, justament quan la seva mare, Mitsuko, arriba a Texas per instal·lar-se a casa d'ells unes setmanes. Al Japó, en Mike descobreix la veritat sobre la seva família i el seu passat i comença una transformació personal extraordinària, mentre que, a casa, amb la mare d'en Mike i sense la seva empenta vital, en Benson comença a sortir de la seva closca i s'adona que potser sí que sap què vol, a la vida. Memorial és una novel·la plena d'humor i profunditat sobre la família en tots els seus formats, la vulnerabilitat que brinden els lligams sentimentals i el poder i limitacions de l'amor.

Ver libro

Nosaltres

Ievgueni Zamiatin

Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

Ver libro

Els crits - Premi Documenta 2024

Víctor Recort

Premi Documenta 2024

Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.

El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

Ver libro

La biblioteca d'Arkham - Mites...

H.P. Lovecraft

Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l'essència de tots aquells terrors d'espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l'honor d'haver-ne estat l'inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat incommensurable, fins al punt que s'ha acabat convertint en un autèntic autor de culte.
Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d'alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d'entrada als seus horrors còsmics.

Ver libro