Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Curial e Güelfa

  Anònim, Lluís-Antón Baulenas

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en català actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Ver livro

• 

  El despertar i altres relats

  Kate Chopin

  • 0
  • 1
  • 0

  El despertar, considerada una de les novel·les precursores de la gran literatura del sud dels Estats Units, és el relat central d'aquest recull i narra la història d'Edna Pontellier, una dona de classe burgesa que du una vida còmoda i respectable a la Nova Orleans del segle XIX, dedicada al marit, els fills i els actes socials. Però darrere d'aquesta façana aparentment plàcida s'hi amaga una dona decidida a ser lliure i independent i, quan una passió amorosa l'arrossega a un món ple de sensacions noves, olors torbadores i passejades plenes de possibilitats, no dubta a deixar-se endur. Quan es va publicar l'any 1899, aquesta història sobre el despertar sexual i espiritual d'una dona va ser titllada de sòrdida i immoral, i Chopin va caure en l'ostracisme literari. Però la varietat dels contes mostra l'enorme talent narratiu de l'escriptora, que va ambientar els seus relats i novel·les a la Louisiana rural i va plantejar temes d'absoluta modernitat, com les distincions arbitràries de classe, la institució del matrimoni, l'adulteri o la desigualtat entre homes i dones.

  Ver livro

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Ver livro

• 

  La guerra de les salamandres

  Karel Čapek

  • 0
  • 0
  • 0

  El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d'amfibis capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l'aigua. Aquests animals, d'una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d'obra especialitzada, cosa que comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial.
  La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle xx, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l'humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l'explotació laboral, i s'anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.
  
  «Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i profètica»
  Kurt Vonnegut

  Ver livro

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Ver livro

• 

  Llibre de meravelles

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

  Ver livro