Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'ascens de Daniel Bastida La...

  Joaquim Carbó

  • 0
  • 0
  • 0

  Jordi Falgueres és un detectiu d'estar per casa que rep encàrrecs puntuals d'informar sobre altres persones. Un dia li demanen un informe sobre un tal Daniel Bastida, i qui li encarrega —el pare de l'amant del Daniel— no sap que tots dos es coneixen des de la infància. L'informador Falgueres viu un dilema, aquí: dir-li o no dir-li, a l'amic, que el sogre potencial està confabulant contra ell. Aquest llibre desenvolupa les dues possibilitats en dues novel·les. Depenent de com es resolgui el dilema, se'n desplegaran els destins de glòria o desgràcia de Daniel Bastida, personatge entre cínic i vividor. Carbó retrata amb ironia un paisatge cultural i sentimental, el de la Barcelona dels setanta i vuitanta, que va trepitjar i enriquir com pocs —i també patir, una mica.
  «Qui et va parir, Daniel! De sobte, ara mateix, et recordo a l'Oro del Rhin intentant fer-te un lloc entre aquella colla de lletraferits, uns autèntics supervivents, resistents a l'adversitat, cosits pels desenganys d'una guerra perduda, l'hostilitat del sistema, l'exili i l'esperança d'un retorn tan desitjat que els havia permès de ser altre cop a casa, sense fer soroll, a fer la viu-viu fins al moment de deixar-hi la pell».
  Aquest és el segon volum de la continuació que forma part del cicle Temps Obert.

  Ver libro

• 

  Una vegada va ser estiu la nit...

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.
  
  «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
  Només el camí m'ho pot dir.» 
  
  Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

  Ver libro

• 

  Camí de sirga

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La gran obra mestra de Jesús Moncada, i un dels clàssics de la literatura catalana.
  Camí de sirga és un quadre de Brueghel on cada personatge pogués parlar. El llibre comença amb l'enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l'orquestra de destins dels que hi vivien. A través d'aquesta comunitat de tres mil ànimes abocada al riu, veiem desfilar els grans canvis de civilització del tombant de segle, les dues Grans Guerres i la Guerra Civil —i l'amor, l'enveja, l'amistat, l'alegria, la por, l'impuls vital que mouen els efímers humans.
  Mequinensa no té una única història, sinó moltes: la de Carlota de Torres i la de Nelson, la de Francesc Romaguera i la de Madamfransuà, la de cadascun dels personatges que la poblen durant més de cent anys. Moncada inventa una estructura complexa i fascinant per recrear el teixit vibrant de perspectives de què està feta qualsevol comunitat humana, i per fer sentir les antigues paraules que s'hi deien més enllà de la desaparició.
  Camí de sirga és una de les novel·les més vigoroses i importants de la literatura catalana i s'ha traduït a una vintena de llengües. En aquesta edició, l'escriptora Mònica Batet firma una carta d'amor literària i l'estudiós Artur Garcia Fuster reconstrueix la gènesi de l'obra a través de documents d'arxiu que hi són reproduïts.
  "No ha perdut ni un àtom de la força expressiva ni de la majestuositat amb què va desembocar al mar de la literatura catalana." Marina Espasa
  "Moncada és un novel·lista de raça, amb una capacitat fabuladora excepcional." Manuel Vázquez Montalbán

  Ver libro

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Ver libro

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Ver libro

• 

  Com vaig arribar a ser rei

  Jaume I, Raül Garrigasait

  • 0
  • 0
  • 0

  Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.

  Ver libro