Otros libros que te pueden interesar

• 

  Random Family - Una intensa...

  Adrian Nicole LeBlanc

  • 0
  • 0
  • 0

  Darrere de les estadístiques fredes o el sensacionalisme barat sobre el Bronx hi ha la vida, la real, la de les persones concretes. És la que treu a la llum Adrian Nicole LeBlanc després d'una dècada d'investigació i convivència amb una saga familiar porto-riquenya, en un reportatge que s'eleva com un monument literari.
  Les persones de Random Family venen drogues, en consumeixen, cometen assassinats, van a la presó, tenen relacions sexuals, s'enamoren, queden embarassades i alimenten els fills. 
  El relat comença amb el narcotraficant Boy George i amb una de les seves nòvies, la Jessica, una adolescent apassionada, i amb l'aventura salvatge que viuen combinant l'ambició i la decadència. En paral·lel, el germà petit de la Jessica, en Cesar, i el seu primer amor, la Coco, naufraguen per la inclemència del carrer. Tots quatre queden atrapats entre la supervivència i la mort: els amics són assassinats; la DEA i l'FBI investiguen en Boy George; en Cesar acaba sent un fugitiu; la Jessica i la Coco suporten el sensellarisme, la traïció, la terrible privació de la presó i els danys que provoquen totes les mancances.
  Adrian Nicole LeBlanc passa a un segon pla, com un testimoni discret. Tot i això, hi és.

  Ver libro

• 

  El somni

  Bernat Metge

  • 0
  • 0
  • 0

  El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l'humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d'elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Metge, tancat a la presó per acusacions de malversació i corrupció, comença a somiar i se li presenten el personatge del rei mort recentment, Joan I, i dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, amb els quals obre un diàleg en què discuteixen des de la immortalitat de l'ànima, d'algunes aficions excessives o dels defectes i virtuts d'homes i dones. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l'Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre'ns i de divertir-nos.

  Ver libro

• 

  La ciència i la política

  Max Weber

  • 0
  • 0
  • 0

  «La ciencia como vocación y profesión» y «La política como vocación y profesión», recogidas aquí bajo el título conjunto de La ciència i la política, son dos conferencias pronunciadas por Max Weber ante los universitarios de Munich, y publicadas en el año 1919. El impacto sobre el auditorio fue sensacional y desde entonces estos dos textos se han convertido en un clásico de referencia, donde se hace un análisis frío y al mismo tiempo apasionado de la naturaleza y exigencias altamente diferenciadas, e incluso antagónicas, de dos actividades humanas tan distantes, pero imbricadas, como la ciencia y la política. Sin embargo, en estas páginas de Max Weber, de gran rigor analítico y donde abunda la información concreta sobre la organización del saber o sobre la estructura y las formas de la política, encontramos mucho más. Contienen también un diagnóstico lleno de lucidez de la Europa contemporánea, de sus dilemas y desgarramientos, una visión sin concesiones de la institución universitaria, una mirada descarnada a las realidades del poder y una conceptualización canónica de los tipos de dominación y de la relación entre ética y política. Leídas a lo largo de generaciones, inspiración de debates teóricos y metodológicos memorables, estas páginas se han convertido en textos «filosóficos» clave para la comprensión del pensamiento de Max Weber. Son como una síntesis indeciblemente densa, riquísima, de las líneas maestras de su reflexión sobre la cultura occidental. El interés que conserven para nosotros, europeos del siglo XXI, va mucho más allá de los aspectos eruditos. La vigencia de la aportación weberiana queda cifrada en la perentoriedad excitada e insoluble de los interrogantes que nos plantea.

  Ver libro

• 

  Èdip Rei

  Sofokles

  • 0
  • 0
  • 0

  Molts crítics consideren Èdip rei l'obra mestra de Sòfocles. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l'home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l'intent de descobrir-la,malgrat que, a mesura que s'hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d'encarar les dificultats vitals.

  Ver libro

• 

  Nunc dimittis - Estudis dedicats...

  VV AA

  • 0
  • 0
  • 0

  Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana de la UV, s'ha jubilat el 2018, després de més de 40 anys de dedicació a la nostra Universitat, i ha estat nomenat professor emèrit. Després de la mort de Sanchis Guarner, amb qui treballà des dels inicis del Departament -aleshores de Lingüística Valenciana-, Ferrando en va ser el primer director, responsable de la formació de generacions de docents i d'altres professionals de la nostra llengua, i arribà a convertir-lo en un referent dins els estudis de la catalanística. Amb centenars de treballs publicats, ha anat construint una obra sòlida que, a hores d'ara, està lluny d'esgotar-se. Però la seua trajectòria no té només transcendència acadèmica sinó també social, en favor de la dignitat col·lectiva i l'anhelada normalitat cultural del País Valencià. Els companys que participen en aquest volum, molts dels quals han begut directament del seu mestratge, aporten amb la seua contribució un testimoni de gratitud.

  Ver libro

• 

  Normativitat...

  Miquel Àngel Pradilla Cardona

  • 0
  • 0
  • 0

  El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.

  Ver libro