Otros libros que te pueden interesar

• 

  Declaració dels drets de la dona...

  Olympe de Gouges

  • 0
  • 0
  • 0

  El treball més emblemàtic d'Olympe de Gouges, "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana", no és sinó un dels molts textos que l'autora va publicar en defensa de les dones, alguns dels quals es recullen en aquest volum juntament amb alguns dels seus escrits polítics més representatius. Com a activista molt present en la quotidianitat política, mentre assistia a les històriques convocatòries que conformaren el procés revolucionari francès, va elaborar un munt d'opuscles amb els quals intentava influir en una societat que no escoltava les dones i advocar en contra del centralisme francès, de l'esclavitud i el racisme o de la parcialitat judicial.

  Ver libro

• 

  Memoria y utopía - La primacía...

  Luisa Passerini

  • 0
  • 0
  • 0

  La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narración estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopía es analizada en dos de sus formas históricas: como compromiso crítico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no étnica (tal como la del 68 francés), y la formulación de una concepción del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportación del otro (ya sea por motivo de género o raza) como constitutivo de la cultura europea.

  Ver libro

• 

  Jaume Fuster gènere negre sense...

  Alex Martín Escribà

  • 0
  • 0
  • 0

  La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia —amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo— fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de "lladres i serenos". El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a més d'oferir una anàlisi de l'obra policíaca de l'escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d'implicació.
  Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d'altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.

  Ver libro

• 

  Nobles patrimonis i conflictes a...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Es reuneixen en aquest llibre d'homenatge a la professora Carme Pérez Aparicio catorze estudis centrats en la noblesa valenciana des de facetes diverses. Obrin les seues pàgines un conjunt de treballs que, interessats pels habitatges nobles, permeten assistir a la fundació Vilafranquesa, visitar el palau dels comtes d'Almenara o endinsar-se en l'espai domèstic dels senyors de Guardamar. Mostra també als comtes del Real litigant per la terra o als regants de Castelló de la Plana elaborant les seues ordenances i es fa ressò de l'ascens social de la nissaga dels Pujalt durant el segle XVI, del marquès de Castellnou en el XVII i dels descendents de Jaume Roig en el XVIII, així com de nobles i plebeus il·legítims, que cerquen en la legitimació la integració familiar. Acudeix a les polèmiques sobre l'expulsió dels moriscs amb Fonseca i s'apropa a la conflictivitat nobiliària de la mà de don Joan Boïl d'Arenós i del marquès de Quirra. Se situa, finalment, davant la Guerra de Successió, observada des de l'opció política del comte de Parcent i de la confiscació de la biblioteca del comte de Cervelló. En suma, unes visions que reflecteixen la complexitat d'un grup social tan influent durant l'època moderna.

  Ver libro

• 

  Coeducació aposta per la llibertat

  Marina Subirats Martori

  • 0
  • 0
  • 0

  A la nostra societat, els perfils d'homes i dones canvien, i l'educació ha de contribuir a facilitar aquests canvis. Què vol dir ser nen? Què vol dir ser nena? Coses molt diferents del que significava en el passat. Sovint, però, l'educació intenta encara imposar models antics, a vegades sense que ningú en sigui conscient.
  
  Per on cal anar? Ja no es tracta que les nenes puguin estudiar igual que els nens, vell objectiu de la coeducació. Aquesta fita ha estat aconseguida al nostre país. Ara es tracta d'un canvi cultural que elimini els prejudicis, els límits imposats a les criatures pel fet d'haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat. 
  Marina Subirats és catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB. Fa anys que treballa en temes d'educació i coeducació, en els que ha fet aportacions molt conegudes. En aquest llibre, dedicat sobretot al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a aquest canvi cultural, el de la desaparició dels models de gènere i el cultiu de totes les capacitats humanes de les nenes, però també dels nens.

  Ver libro

• 

  Els peus que calciguen la terra...

  Pau Viciano Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  Los campesinos eran considerados por los tratadistas medievales como la base que sostenía el pesado tronco de la sociedad, pero más allá de estas imágenes, ya hace dos o tres décadas que los historiadores valencianos empezaron a prestar atención a los labradres, con una voluntad de renovación científica ligada, también, a la reivindicación de su papel histórico. Este libro es fruto del itinerario historiográfico de la «escuela valenciana» de medievalistas, una aproximación a los campesinos del País Valenciano como grupo social configurado alrededor del trabajo y de las condiciones en que tenía lugar, sobretodo las formas de desigualdad y de dominación, pero integrando a la vez los factores «inmateriales», como los marcos legales, los lazos comunitarios y familiares o, incluso, los usos del lenguaje, sin los cuales no se haría inteligible su realidad «material».

  Ver libro