Other books that might interest you

• 

  Res de res

  Hanif Kureishi

  • 0
  • 0
  • 0

  Un triangle amorós entre un vell director de cinema, la seva dona i un jove crític. Una novel·la ferotge, procaç, desoladora i molt divertida.  
  En Waldo, una vella glòria del cinema, es tro-ba ara ple de xacres i prostrat en una cadira de rodes. Malgrat l’edat, conserva intacta la libi-do, i la seva dona, la Zee, més jove que ell, es deixa magrejar de tant en tant. El tercer vèrtex del triangle és l’Eddie, periodista cinematogràfic, antic admirador d’en Waldo i ara amant de la Zee davant dels nassos del vell director, que maquina una venjança amb l’ajuda de l’Anita, actriu i amiga, disposada a investigar el truculent passat de l’Eddie.  
  Hanif Kureishi explora en aquesta novel·la breu les dissorts de la vellesa i la decrepitud física, els sòrdids confl ictes matrimonials i sexuals i els mecanismes secrets de la creativitat artística. Ho fa mitj ançant un sentit de l’humor canalla i amb pinzellades pornogràfi ques i escatològiques. Resultat: una novel·la contundent i salvatge, que maneja amb un equilibri exemplar la comicitat i el patetisme. Riallades i desolació són els ingredients d’una indagació visceral en les misèries i les quimeres de la vida contemporània, a través d’uns personatges que desborden luxúria, odi, ressentiment, mesquineses, desenfrenament, procacitats i altres excessos.

  Show book

• 

  He viscut tan poc! - Diari d'Eva...

  Eva Heyman

  • 0
  • 0
  • 0

  Eva Heyman és per a la ciutat d'Oradea, el que Anna Frank és per Amsterdam i el món. Dos adolescents jueves, cadascuna de les quals escriuen i mantenen un diari, mentre el món estava canviant arrel de l'ocupació nazi. Totes dues van morir en un camp de concentració, Eva a Auschwitz i Ana a Bergen-Belsen. Tot i així, Anna Frank és mundialment coneguda i la història de Eva es presenta just ara per primera vegada en català, amb una franquesa i una emotivitat que arribaran a tots els lectors.
  "Com tants adolescents, Eva Heyman va començar a escriure el seu dietari secret i personal el dia del seu aniversari. Feia tretze anys. Era el 13 de febrer de 1944, a Oradea, a Hongria. I el va aturar poc més de quatre mesos després, el 30 de maig de 1944. És realment molt poc temps. Però aquests pocs mesos ens presenten, acumulat, comprimit, amb tot el dramatisme, el recorregut que milions de persones van fer en aquells mateixos anys a tota Europa. El recorregut que va entre una vida aparentment normal, festiva, un aniversari, uns regals, una família, unes esperances, uns somnis, ens primers enamoraments, i les portes mateixes de l'infern.
  Eva deixa d'escriure en el precís moment en el que la vénen a buscar en un camí que passarà per la seva deportació a Polònia el 3 de juny, l'arribada a Auschwitz el sis de juny i la mort al camp, després de ser seleccionada per Mengele, el 17 d'octubre del mateix any." VICENÇ VILLATORO

  Show book

• 

  Jacques Derrida: Democràcia i...

  Laura Llevadot

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament polític de Jacques Derrida (1930-2004) s'articula a partir de la noció d'aporia. La seva crítica a la sobirania, a l'estat nació, a la violència fundadora de tota llei, a la comunitat excloent, al logo(falo)centrisme, a la representació... no deriva en un anarquisme ingenu sinó més aviat en una exigència ètico-política. Es tracta de, malgrat viure en els estats que tenim, malgrat no haver superat la democràcia representativa, romandre oberts a l'heterogeneïtat, a tot allò que l'estat i la seva construcció jurídica exclouen.
  Si alguna cosa defineix la democràcia, per Derrida, és el fet de ser l'únic sistema obert, l'únic capaç de permetre el dret a l'alteritat. És aquesta exigència de justícia la que desborda tot dret i tota estructura estatal. La relació entre democràcia i sobirania esdevé doncs aporètica, no té sortida ni resolució, però per a tot estat constituït, per a tot sistema polític que pretén tancar-se en si mateix i legitimar-se a partir d'un principi fundador, la democràcia serà allò tan difícil de realitzar com d'exorcitzar. La resta no és sinó totalitarisme.
  Amb pròleg del filòsof Joan-Carles Mèlich.

  Show book

• 

  Maria-Mercè Marçal L'escriptura...

  Caterina Riba

  • 0
  • 1
  • 0

  Caterina Riba presenta aquest estudi sobre l'obra de Maria-Mercè Marçal des de la "permeabilitat", des de la intertextualitat i el procés obert de significació que permet la seva poesia. 
  
  La primera part se centra en la reflexió de Marçal entorn de la tradició literària i de la teoria feminista, mentre que la segona part analitza la reformulació dels prototips femenins, des de les bruixes i altres figures de la tradició popular, fins al paper de la dona en la Bíblia, la figura del pare, i el diàleg de la poesia marçaliana amb l'obra de diversos escriptors i escriptores, com Dickinson, Perkins Gilman i Plath. El llibre es clou amb una bibliografia exhaustiva i actualitzada sobre Marçal.

  Show book

• 

  Solito - Una història real

  Javier Zamora

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d'El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d'un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l'esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se'n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
  Solito és la història d'un nen que ens guia amb la mirada neta a través d'una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l'havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l'ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és la humanitat necessària; la família inesperada.
  «Solito és una revelació.» Daniel Alarcón

  Show book

• 

  Breu història del nacionalisme...

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi d'Assaig Irla 2016
  
  Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l'Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l'espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer- se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són "els altres".
  
  Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s'ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N'estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l'actualitat.
  
  Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.

  Show book