Otros libros que te pueden interesar

• 

  Vents més salvatges

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

  Ver libro

• 

  La mort del conjurador

  Rudolph Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  Harlem, anys 30. N'Gana Frimbo, un conjurador africà, és trobat mort al seu despatx. En Perry Dart, un dels pocs detectius negres de la Policia de Nova York, haurà de resoldre un cas que desafia els límits de la ciència i el sentit comú. La seva investigació el portarà als clubs i bars de la vida nocturna de Harlem. L'ajudaran el meticulós doctor Archer i en Bobby Brown, detectiu aficionat.
  
  La mort del conjurador es considera una de les primeres novel·les de misteri escrites per un afroamericà. Rudolph Fisher, exponent del Renaixement de Harlem, fa servir el gènere per explorar la identitat afroamericana i la lluita per la igualtat en una època marcada per la segregació racial. El resultat és una novel·la plena d'humor i girs de guió que, gairebé un segle després, enganxa i entreté tant com al moment en què va ser publicada.

  Ver libro

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Ver libro

• 

  La bandera de Brigadoon

  Antoni Carrasco Hortalà

  • 0
  • 0
  • 0

  Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l'experiència de l'amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental.
  Amb una veu narrativa en primera persona i l'evocació d'episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.

  Ver libro

• 

  Olivetti Moulinex Chaffoteaux et...

  Quim Monzó

  • 0
  • 11
  • 0

  «Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària».
  The New York Times, Nova York
  «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord».
  World Literature Today, Oklahoma

  Ver libro

• 

  A tota màquina

  Ethel Lina White

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 
  
  A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

  Ver libro