Otros libros que te pueden interesar

• 

  Joan Fuster Escrits sobre el...

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster es va interessar pel 'Tirant lo Blanc' d'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el 'Tirant' com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el 'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

  Ver libro

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Ver libro

• 

  La fascinació dels noms de lloc

  Albert Jané

  • 0
  • 0
  • 0

  Albert Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l'Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d'extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d'èpic.  Però no voldríem donar la idea errònia d'un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d'una mar de boira, el sospir d'una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors... I, d'una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.
  
  A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d'un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d'un territori.
  
  Coincidint amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Jané, Núvol publica aquesta conferència inèdita, pronunciada el 10 d'octubre de 2006 al Centre Excursionista de Sabadell, una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon llegir. Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernández.

  Ver libro

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Ver libro

• 

  Pactisme pensament polític i...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió dels fonaments del poder polític, i del pactisme en particular, ha ocupat un lloc central en la historiografia de la Corona d'Aragó, que ha fet d'aquest darrer no sols una singularitat privativa, sinó també un signe distintiu d'identitat, gairebé tel·lúric i molt arrelat en la idiosincràsia del país. Tanmateix, la negociació política entre el rei i el regne, entre el monarca i els estaments –els braços representats a les Corts–, no era cap singularitat de la Corona catalanoaragonesa, sinó que, amb diferents matisos i intensitat, era una pràctica comuna a tota l'Europa occidental a la baixa edat mitjana. El tema també va ser abordat pels juristes del país, que ja des dels últims segles medievals i sobretot en els temps moderns se'n van ocupar profusament. Més enllà de l'aparent heterogeneïtat en la cronologia, els espais territorials, les matèries tractades i les perspectives adoptades, les setze contribucions reunides en aquest volum aporten noves llums i major profunditat analítica i teòrica al coneixement del pensament polític i de la doctrina jurídica als regnes de la Corona d'Aragó, i també de les complexitats, les limitacions i fins i tot les ingenuïtats historiogràfiques d'un "pactisme" (constitucionalisme o contractualisme) entès com el conjunt d'equilibris i acords entre el rei i els braços de les Corts i erigit en clau de volta de tot el sistema polític i institucional.

  Ver libro

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Ver libro