Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tot ha de canviar!

  Renata Ávila, Srećko Horvat

  • 0
  • 0
  • 0

  Tot ha de canviar! reuneix destacats comentaristes de tot el món per presentar una anàlisi rica i matisada de possibilitats progressives arran de la pandèmia Covid-19.
  
   En aquestes pàgines hi trobareu veus influents, que van des de Roger Waters a Noam Chomsky, Slavoj Žižek a Saskia Sassen. Gael García Bernal, Brian Eno i Larry Charles examinen les conseqüències més culturals i artístiques de la pandèmia, tocant temes d'amor, joc, comèdia i temps. Les seves paraules se situen al costat d'anàlisis de les paradoxes i les possibilitats del deute, l'internacionalisme i la solidaritat per part d'Astra Taylor, David Graeber, Vijay Prashad i Stephanie Kelton.
  
   Les creixents mesures de vigilància i control en nom de la salut pública són una preocupació per a molts dels col·laboradors d'aquest llibre, inclosos Shoshana Zuboff i Evgeny Morozov, així com les oportunitats que presenta la crisi per a l'explotació per part de financers, tecnòcrates i l'extrema dreta.
  
   En contra del retorn a la normalitat i, de fet, a la noció que mai hi havia tal cosa, aquestes converses insisteixen en que cal un canvi sistèmic urgent per fer front no només a les pandèmies derivades de la destrucció humana de la natura, sinó també a les incessants febleses de capitalisme global contemporani.
  
  Col·laboradors: Tariq Ali, David Adler, Gael García Bernal, Larry Charles, Noam Chomsky, Brian Eno, Daniel Ellsberg, Kenneth Goldsmith, David Graeber, Johann Hari, Maja Kantar, Stephanie Kelton, Stefania Maurizi, Evgeny Morozov, Maja Pelević, Vijay Prashad , Angela Richter, Saskia Sassen, Saša Savanović, Jeremy Scahill, Richard Sennett, John Shipton, Astra Taylor, Ece Temelkuran, Yanis Varoufakis, Roger Waters, Slavoj Žižek, and Shoshana Zuboff.
  
  És un recull, urgent, de diàlegs el tema del qual abasta l'ampli espectre de transformacions socials i polítiques mundials que afirmen que són necessàries per evitar l'extinció humana en un futur proper. Res no pot ser gaire més urgent que això. JOHN HAWKINS, OpEdNews.com
  
  El llibre reuneix pensadors progressistes per reflexionar sobre el món que s'ha fracturat arrel del coronavirus. Cada pensador aborda un tema, des de l'amor i la tecnologia fins a l'internacionalisme i la creació de diners i deutes, amb el missatge d'organitzar el món d'una manera que beneficiï tothom per igual i acabi amb l'explotació dels pobres pels rics. India Today

  Ver libro

• 

  Tríptic de la terra

  Mercé Ibarz

  • 0
  • 1
  • 0

  Vint-i-cinc anys després de la publicació de La terra retirada iLa palmera de blat, Mercè Ibarz tanca el Tríptic de la terra, l’obra de tota una vida, amb Labor inacabada. Tres joies amb les quals l’autora explora, amb gran llibertat expressiva, les fronteres entre gèneres literaris, paisatges i generacions.    
  Quan Mercè Ibarz, l’any 1993, va publicar La terra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Crònica autobiogràfica i d’un país», en paraules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. El llibre es va convertir ràpidament en «un clàssic indiscutible de la literatura catalana del darrer quart del segle XX», com va dir Julià Guillamon. 
  Al cap de dos anys va escriure’n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzada per una jove periodista que torna tres dies al poble per assistir al funeral del seu avi centenari. És una novel·la d’una bellesa rara, plena d’imatges inesborrables, en què, com qui segueix un joc de pistes —de vegades ben tangibles, de vegades tan sols intuïdes o somiades—, la protagonista reanima la memòria del seu racó de món, dels seus vius i dels seus morts. 
  Ara, passats més de vint-i-cinc anys, reprèn el fil a Labor inacabada per donar forma a aquest Tríptic de la terra. Altre cop en el registre de la crònica en primera persona, amb fragments d’assaig fotogràfic, Mercè Ibarz continua, amb renovada llibertat expressiva, les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s’acaben mai.

  Ver libro

• 

  Donar nous als nens

  Gabriel Ferrater

  • 0
  • 0
  • 0

  «Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».
  Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
  Selecció i pròleg de Marina Porras.

  Ver libro

• 

  La batalla de l'Ebre i la...

  Estanislao Torres

  • 0
  • 2
  • 0

  La batalla de l'Ebre i la caiguda de Barcelona, 1939, tal com es desprèn dels títols respectius, són dues obres relacionades amb la guerra civil. Van ser publicades el 1971 i el 1978, respectivament. De La batalla de l'Ebre se'n van fer quatre edicions (tres en català i una en castellà) que es van exhaurir ràpidament i si La caiguda de Barcelona, 1939, no va seguir el camí de l'anterior, va ser, evidentment, per motius aliens al seu contingut. Sigui com sigui, són dues obres (emblemàtiques, ens atrevim a dir) fa molts anys exhaurides, que creiem que calia tornar a posar a l'abast del públic lector. De la gent més gran, molta de la qual conserva ben viu, encara, el record d'aquells anys tràgics, i de la gent més jove que, malgrat el que pugui semblar, no té prou coneixement encara, de molts episodis cabdals (i la guerra civil n'és un) de la nostra història.

  Ver libro

• 

  Per què volem un Estat propi? -...

  Roger Torres

  • 0
  • 0
  • 0

  Una seixantena de personatges de la vida intellectual i cívica expliquen per quina raó creuen que Catalunya hauria de tenir Estat propi. Els arguments són múltiples i variats i responen al perfil personal i professional de cadascú. Hi han participat: Ferran Aisa, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro, Margarida Aritzeta, Jaume Aulet, Josep M. Baiget, Dolors Bassa, Joan-Daniel Bezsonoff, Laura Borràs, Jordi Bosser, Moisès Broggi, Lluís Cabrera, Salvador Cardús, Muriel Casals, Jordi Castells, Joaquim M. Cervera, Joaquim Colominas, Xavier Diez, Josep Espasa, Henri Ettinghausen, Oriol Farrés, Mariano Ferrer, Xavier Ferrer, Josefa Figueras, Francesc Foguet, Carme Forcadell, Josep M. Forné, Rosa Victòria Gras, Joan Guasp, Montserrat Junqué, Pere Lluís i Font, Alfons López Tena, Miquel Manubens, Isidor Marí, Jordi Martí, Fèlix Martí, Josep Murgades, Arcadi Oliveres, Pepi Oller, Joan Peytaví, Jordi Porta, Jordi Presas, Miquel Pueyo, Enric Pujol, Hilari Raguer, Ferran Requejo, Elisenda Romeu, Camil Ros, Antoni Rovira, Xavier Rubert de Ventós, Eva Serra, Jaume Sobrequés, Miquel A. Soriano-Montagut, Toni Strubell, Magí Sunter, Josep M. Terricabras, Ricard Torrents, Jaume Vallcorba i Tura, Joan Vergés, Ramon Vila-Abadal i Josep Vallverdú.

  Ver libro

• 

  La gran depuració - Catalanistes...

  Francesc Viadel Girbés

  • 0
  • 0
  • 0

  Guardonat amb el Premi Joan Coromines 2014 d'Investigació Històrica i Filològica, Viadel presenta un recorregut vibrant, d'excitada indignació intel·lectual, pel discurs de l'anticatalanisme espanyol. La negativa a assumir el caràcter pluricultural, plurilingüístic i plurinacional de l'Estat espanyol amb totes les conseqüències obeeix a raons profundes i té una llarga història. Ací s'expliquen les claus d'una actitud excloent que tendeix a la depuració, és a dir, a la pretensió de mantenir una hegemonia política mitjançant la marginació dels desafectes, discrepants, dissidents o, simplement, dels «altres». Si el cas valencià ha estat paradigmàtic, i ha tingut conseqüències devastadores per a la substància civil de la societat valenciana, l'anticatalanisme té efectes també profundament desestabilitzadors i insidiosos, en primer terme per a Catalunya, que afecten greument la convivència hispànica i la possibilitat d'un encaixament respectuós.

  Ver libro