El misteri de l'amor - Edició 15è aniversari

Joan Miquel Oliver

Sinopsis

L'any 2008 Joan Miquel Oliver s'estrenava com a novel·lista amb l'espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l'amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l'humor particular i inconfusible de l'autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l'amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l'autor, ens guia pels meandres mentals d'una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l'ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó.
La incorrecció i l'alegria, l'erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

Disponible desde: 24/05/2023.

Longitud de impresión: 208 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

Semiidèntics

Muriel Villanueva

Tots els bessons separats en néixer es busquen, inconscientment, tota la vida. L'Ari i l'Aran no són l'excepció. Són dos joves que han sentit una buidor interna d'ençà que eren infants, una mancança que els ha portat a expressar-se a través de l'art. Ella, l'Ari, compon cançons sinceres i punyents i el seu rap està triomfant allà on arriba. Ell, l'Aran, busca expressar-se amb el cos, cercant una connexió que no troba mai. La seva dansa ha arribat a les companyies més conegudes.
Els dos tenen dinou anys, els dos han triomfat en els seus respectius camps. I així i tot, senten que falta alguna cosa. Una novel·la sobre la identitat sexual i individual, sobre les relacions familiars i el que significa ser jove. Dues ànimes semiiidèntiques que busquen omplir el mateix buit.

Ver libro

Histèries d'alta volada -...

Noèlia Arrotea

Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
----------------
Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
Pablo Odell, editor

Ver libro

A casa teníem un himne

Maria Climent

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

Ver libro

Una vegada va ser estiu la nit...

Elisabet Riera

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.

«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
Només el camí m'ho pot dir.» 

Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

Ver libro

Un vol màgic

Giovanna Giordano

Juny del 1935. Un aviador italià de vint-i-tres anys, a qui diuen Mosquit perquè aterra en qualsevol lloc i és silenciós, arriba a l'Àfrica en missió secreta. Abans de descobrir quines tasques li encomanarà l'exèrcit ja s'adona que ha anat a parar a un territori màgic on l'esperen l'insòlit i la meravella. De seguida coneix un seguit de personatges tan característics i entranyables com ell: per començar, el capità Beba Mondio, savi i melancòlic, en Pappamondo, un papagai verd, groc i vermell que parla i té ulls de robí, i una esclava preciosa, la Tsahai. Sobre el rerefons de la tragèdia de brutalitat i sang i bombes que va representar la colonització italiana de l'Àfrica oriental, 

Giovanna Giordano desplega una faula commovedora en què les aventures de Giulio Giamò, el pilot «boig de vida, boig d'aire, boig de vent i de sol», el portaran a conèixer l'amistat i l'estranyament, l'amor i la mort. Un vol màgic és una novel·la plena de vitalitat i optimisme, de llum, un relat que ens reconcilia amb la vida sense renunciar a la intel·ligència ni a la qualitat literària.

"Ha trobat amb èxit la seva veu literària. Admiro el seu afany narratiu, les seves idees i la seva vessant poètica, que sovint és molt explícita", Antonio Tabucchi

"Explosiva. És hereva de la Magna Grècia, una gran escriptora que sap arribar als nostres vells cors", Fernanda Pivano

Ver libro

M'hi nego

Per Petterson

Tots dos van criar-se al mateix poble: en Jim,  educat i covat per una mare piadosa; en Tommy, abandonat per la seva i sotmès a un pare violent, obligat a treballar de molt jove en una serreria. I tanmateix és en Tommy qui ha fet carrera en les finances, mentre que en Jim fa la viu-viu i se li ha acabat l'atur. Trenta anys després es retroben en un pont on en Jim ha anat a pescar.    
Aquesta trobada atzarosa allibera el record i engega el motor de la narració. Anem dels seixanta als dos mil i són tres els personatges que prenen la paraula: dos amics de l'ànima i la germana petita d'un d'ells. Els uneix un poble on tot just hi arriba el telèfon —i l'orfenesa, que suporten miraculosament de nens, però que els fereix en l'adultesa.
Les vides d'en Jim, en Tommy i la Siri agafen camins diferents a partir d'aquest moment, sense que puguin explicar-se què els va separar. El temps se'n va i de cop ja no ets jove: pel mig hi ha amics amb qui voldries reconciliar-te i persones a qui mai no podràs perdonar.
M'hi nego és la cinquena novel·la de Petterson que publica Club Editor.

Ver libro