Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Els ulls de sorra

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  Set àrabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d'Algèria, un arreplec d'homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d'armes i s'expliquen històries, quan un escamot de soldats francesos comandats per un jove oficial els barra el pas.
  
  Què passa durant aquesta topada, el cap dels fedaïns ho explica trenta anys més tard des de Le Havre, al país de l'antic ocupant, on ha hagut d'emigrar. Ara és un vell en una residència on ningú no escolta les històries dels altres. Fins que un periodista ve a entrevistar-lo. Entre ells el pacte és net: jo t'explicaré tota la història, tu n'imprimiràs cada detall perquè la gent d'aquí sàpiga què feia el seu diputat a les muntanyes del meu país.
  
  Els ulls de sorra és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís. L'obra de maduresa ja hi vibra amb tots els seus temes, i amb un furor particular: el jove autor que era aleshores va fer un relat com una fona per llançar la pedra al front del gegant. El va encertar de ple, aquell Goliat que és el colonialisme francès –només que amb paraules catalanes.

  Ver livro

• 

  L'ombra del card

  Aki Shimazaki

  • 0
  • 0
  • 0

  L'ombra del card és un dels fenòmens literaris més importants de la literatura japonesa de les últimes dècades. Cinc novel·les que conformen un biombo que reflecteix la vida en la societat japonesa contemporània a través de les històries entrellaçades de cinc persones: en Mitsuo, la Mitsuko, en Gorô, l'Atsuko i en Tarô.

  Ver livro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Ver livro

• 

  Cartes 1946-1983 - A la recerca...

  Joan Sales, Joan Coromines

  • 0
  • 0
  • 0

  Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l'estat del català, recuperem l'epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l'escriptor Sales.
  Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s'ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s'esbatussen per si ha de ser "per" o "per a" i l'altra es fan companyia en l'exili.
  Un volum perquè els que debaten sobre l'estat del català —i de la nació— hi suquin pa.

  Ver livro

• 

  Si una tarda de juliol un borinot

  Pep Puig

  • 1
  • 1
  • 0

  Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica
  Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d'aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre'l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l'home, «aquestes ja han caminat prou». L'adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s'asseu, el noi se'n torna al menjador, i novament agafa el retrat d'aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d'avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l'humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l'autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d'una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.

  Ver livro

• 

  La intrusa

  Irene Pujadas

  • 0
  • 0
  • 0

  Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

  Ver livro