Casa editrice: SAGA Egmont
Un dietari de 365 poemes, un per cada dia, adaptat al calendari de 1894. Durant l'any anterior, tot i la situació convulsa que va viure el poeta, Jacint Verdaguer va escriure i publicar a La Veu de Catalunya 365 poemes i reflexions religioses, amb una regularitat absoluta. Roser de tot l'any és la recopilació d'aquesta poesia.
Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent. El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.Mostra libro
Les plantes podrien viure perfectament sense nosaltres, en canvi nosaltres sense elles ens extingiríem en un breu període de temps. No sols això, al planeta Terra hi ha tan sols un 0,3 % de vida animal davant d'un 99,7 % de vida vegetal. I tanmateix, expressions com ara "vegetar" o "ser un vegetal" indiquen en gairebé totes les llengües unes condicions de vida reduïdes a la mínima expressió. Quan pensem en les plantes, ens sentim temptats a atribuir-los dues característiques: immobilitat i insensibilitat. Però recerques científiques que s'han dut a terme durant els darrers cinquanta anys han demostrat que les plantes són sensibles (és a dir que estan dotades no només dels cinc sentits que té l'espècie humana sinó de fins a quinze sentits més), es comuniquen i intercanvien informació (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen, tenen cura dels seus fills, adopten la seva pròpia personalitat, prenen decisions i fins i tot són capaces de manipular altres espècies. Com podem negar, doncs, que també són intel·ligents? La seva capacitat per resoldre els problemes que se'ls presenten ha estat provada pels estudis més recents. Aquest llibre s'endinsa en el fascinant món de les plantes des del rigor científic i alhora fent servir un llenguatge accessible a qualsevol lector. I posa al descobert tot el que els devem i, a més, tot el que encara ens poden ensenyar.Mostra libro
L'any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l'autèntica cuina francesa per primera vegada i s'estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d'anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d'una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l'evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d'una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l'oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l'art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d'alimentar-se no només el cos sinó també l'ànima i la ment.Mostra libro
«Un vianant no desvia la nostra marxa de la mateixa manera que ho faria un rètol; quan estem sols no ens aixequem, caminem ni seiem a la nostra habitació de la mateixa manera que ho fem quan tenim una visita. Però aquesta influència indefinible de la presència humana no és exercida per aquells homes a qui un moviment d'impaciència pot arrabassar la vida fins i tot abans que un sol pensament hagi tingut temps de condemnar-los a mort. Els altres es mouen davant seu com si no hi fossin; i ells, al seu torn, sota l'amenaça constant de ser reduïts al no-res en un instant, imiten el no-res».Mostra libro
La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.Mostra libro
Premi Sunday Times a la millor escriptora de l'any Algunes de les zones més desolades, devastades i contaminades de la Terra, contra tot pronòstic, ofereixen les millors oportunitats per a la recuperació del medi ambient. A Illes de l'abandonament Cal Flyn explora llocs extraordinaris on els humans ja no viuen, o hi sobreviuen en poc nombre, i ens dona una visió de la naturalesa quan no hi som per veure-la, una perspectiva que transcendeix la mera reflexió ecològica. Des de les muntanyes de Tanzània fins al Carib volcànic, des de les zones prohibides de França fins a les regions mineres d'Escòcia. A Txernòbil, on després del desastre nuclear algunes persones tornen a casa. A Detroit, abans empori industrial dels Estats Units, on la malesa s'empassa les cases desballestades. A la franja desmilitaritzada entre les dues Corees, on floreix la vida silvestre. I a molts més espais on el món natural ha recuperat el seu poder salvatge. Realista i esperançador, aquest estudi sobre els ecosistemes d'avui, escrit amb tota la llum, aglutina una perspectiva profunda i nous descobriments ecològics, que proposen una resposta a la gran pregunta: què passa després que hàgim marxat i fins a quin punt es pot desfer el dany que hem fet a la natura?Mostra libro
