Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Cicatrius de 1714

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novela històrica d’acció i aventures que ens trasllada a un dels episodis claus de la història de Catalunya: el setge de Barcelona. Quan la guerra arriba a les portes de Barcelona i comencen a ploure bombes, en Bernat Sistach vol fugir dels horrors de la guerra. Però rodejats de banderes i cançons per la llibertat, el seu fill Lluís no comparteix l’opinió del seu pare. Fugir es de covards i ell vol aportar el que pugui per vencer als enemics. Amant de les històries d’espies, decideix investigar a una de les criades. Aviat descobrirà que els secrets que s’amaguen entre les parets de la seva casa són molt més profunds i perillosos del que pot imaginar. Andreu Martín (Barcelona, 1949) és un conegut escriptor i guionista català. Al 1971, després de llicenciar-se en Psicologia a la Universitat de Barcelona i de fer el servei militar, l'Andreu Martín va començar a escriure guions de còmic per l'editorial Brugera. No va ser fins al 1979 que no va publicar la seva primera novela, Aprende y calla. D'aleshores ençà ha seguit publicant amb assiduïtat novel·les juvenils i policíaques, entre elles les del personatge Flanagan, que va crear junt amb en Jaume Ribera. Ha guanyat diversos premis, entre ells el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil, el Premi Crims de tinta i el Premi Edebè. Ha publicat més de 100 obres, algunes de les quals han sigut traduïdes a l'alemany, francès, italià, lituà, holandès, basc i bable.

  Ver livro

• 

  Ara direu que estic boig

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  Francesc Ascàs és un dibuixant de còmics que té una vida solitària i sent veus i diu coses estranyes. L’única amiga que té, la Blanca, viu al pis de sota i, de sobte, un dia apareix morta. Totes les sospites apunten cap a ell perquè és considerat “el boig de l’escala”. La policia el deté i el sotmeten a proves forenses per veure quin és el seu diagnòstic real.Andreu Martín ens endinsa en una trama d’ambigüitats amb imprevistos i successos que fan que el lector es pregunti qui està boig i qui no, qui menteix i qui no, què són realitats i què al·lucinacions. Una novel·la sobre l’absurd però totalment coherent en un món delirant, que dota de veracitat un personatge diferent la imaginació del qual li juga males passades. Que potser no has parlat mai sol tu? Això vol dir que estàs boig? Una història que posa la mirada en les malalties i els trastorns mentals, però extremadament realista i densa, que deixa sense alè.Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar “Muts i a la gàbia”. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per “Pròtesi”. Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com “Si és no és”, “Barcelona connection” i “L’home que tenia raó”, “Bellíssimes persones” o “De tot cor”. A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria de més d’un centenar de novel·les. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, “No demanis llobarro fora de temporada”, va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil. Té obra traduïda a l'alemany, l'asturià, el castellà, l'èuscar, el francès, el gallec i l'italià.

  Ver livro

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Ver livro

• 

  La palmera de blat

  Mercé Ibarz

  • 0
  • 0
  • 0

  La Irene, una periodista establerta a Barcelona, que ha d’anar a Sarajevo per seguir la guerra dels Balcans de prop, posposa el seu viatge per assistir a l’enterrament del seu avi. Tornar al seu poble natal, a Salavai, li permet redescobrir paratges que han canviat molt amb el pas dels anys i l’evolució agrícola, i secrets que ella desconeixia dels seus habitants. “La palmera de blat” és una història que ens explica els canvis que ha sofert aquest poble de pagès i les mateixes cases des de la perspectiva d’una dona, amb un component oníric i visionari, que transporta l’acció cap al món de la fantasia. És un contrast d’història i realitat, present i passat, canvis i pervivència, lloc viscut i lloc retrobat, vida i mort, imatges inesborrables i d’altres de somiades, que la Irene ha d’acceptar abans de tornar a la guerra a exercir la seva professió. És bo reanimar la memòria dels vius i dels morts? Què implica marxar del teu poble i deixar-hi tota la família? I què passa quan hi tornes? T’hi quedes o marxes?Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari “Avui” formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català. Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb “La terra retirada”, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'“El País” i del diari digital “Vilaweb”, a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.

  Ver livro

• 

  La loteria i altres contes

  Shirley Jackson

  • 0
  • 0
  • 0

  «La loteria», un conte inquietant i duríssim, es va publicar per primera vegada a la revista americana The New Yorker l'any 1948 i va provocar un escàndol majúscul, Shirley Jackson va rebre una allau de cartes de lectors indignats i la revista va perdre un nombre considerable de subscriptors ofesos per la crítica cruel i esfereïdora a la mentalitat tancada, conservadora i hipòcrita de l'Amèrica profunda. Aquest és un dels temes centrals de l'obra de l'autora i el fil que vertebra aquest conjunt de relats, que exploren també la bogeria, l'alienació i l'horror que s'amaga a dins de cada casa, al centre de cada família, al cor de nosaltres mateixos. Jackson és absolutament genial mostrant l'alegria amarga, la crueltat banal, el desassossec de les vides malgastades i l'horror que batega en la calma quotidiana: cada un dels relats que teniu a les mans posen els pèls de punta.

  Ver livro

• 

  Mort de dama

  Llorenç Villalonga i Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  Mort de Dama és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari. La comparació del passat esplendorós amb els tems de canvi que retrata l'autor a la novel·la és un dels punts principals de la història.Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va ser escriptor i psiquiatre mallorquí. És considerat una de les figures més importants del modernisme balear. Va estudiar medicina a Saragossa, Murcia, Barcelona i Madrid i es va especialitzar a la universitat de França. Va publicar la seva primera novel·la en 1931, però després de la guerra va deixar la seva activitat literària i no la reprengué fins al 1952. La seva posició anticatalanista el va fer canviar d'idioma i molta de la seva obra va ser produïda en castellà. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, Villalonga va afiliar-se a la Falange Espanyola i fins als anys cinquanta no va reconciliar-se amb la seva llengua materna. Al llarg de la seva vida va escriure quinze novel·les, cinc llibres de relats i multitud d'articles.

  Ver livro