La panerola

Ian McEwan

Sinopse

McEwan esmola els ullals: una sàtira mordaç de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes.
Ian McEwan presenta una sàtira corrosiva de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes. L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític.
El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot.
McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política.

Disponível desde: 15/01/2020.

Comprimento de impressão: 112 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Mare i filla

Jenn Díaz Ruíz

La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d’univers personalíssim, mescla d’allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite, Matute, Rodoreda... La Dolors, la Natàlia, la Glòria, l’Àngela, la Violeta, l’Èrica... Dones amb homes o sense. Dones que viuen vides que, de tan previsibles, sorprenen. Dones enamorades, dones que mesuren l’amor, dones que es fan grans o dones que busquen i no troben, o troben i no ho saben.
Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen.
«Ara sabia de què és capaç una dona per amor, una dona enamorada és el pitjor animal que hi ha.»

Ver livro

Coses aparentment...

Pere Calders

Pere Calders és un mestre del relat breu. En els seus contes medita sobre el concepte de realitat, a la manera de Kafka i Pirandello. Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment, ja que gran part dels seus contes van ser escrits abans del boom llatinoamericà.

Segurament allò que més pot atraure el lector que s’apropa a la seva obra és l’ús de la ironia i l’humor, encara que les situacions a les quals ens condueix són sempre versemblants.

En aquesta antologia publiquem prop de trenta dels seus millors contes, escrits entre 1955 i 1984, amb il·lustracions d’Agustín Comotto i que són un homenatge necessari a un narrador excepcional.

Ver livro

La mare balena i altres contes

Víctor Català

«M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

Ver livro

Departament d'especulacions

Jenny Offill

Considerada una de les 10 millors novel·les de l’any 2014 pel New York Times Review, Departament d’especulacions és una petita joia literària; una brillant, divertida i original història d’amor.
Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.
«És d’Ohio, ell. Això vol dir que no es descuida mai de donar les gràcies al conductor de l’autobús i que no empeny mai per passar al davant a la recollida de maletes. I que tampoc no porta cap llista de totes les persones que el fan enrabiar un dia determinat. La gent és bona de mena. Això és el que pensa ell. Com és que es va casar amb mi, així?»

Ver livro

Com explicar Catalunya a un...

Ferran Folch i Bot

En Genís, un home normal i corrent, accepta el repte d'explicar a un foraster com som els catalans, perquè som d'aquesta manera i què val la pena apuntar-se. L'home no sap per on començar, però de
seguida descobreix el plaer d'ensenyar la pròpia casa i acaba fent-se més preguntes que el visitant. Tot allò que en Genís dóna per fet, per suposat o per sabut pot resultar enigmàtic, estrany i fins i tot grotesc per qui ve de fora.
En aquest llibre s'hi recull una pila incompleta, desordenada i esbiaixada d'elements que configuren un retrat dels catalans. Què ens defineix més, el nostre folklore, el que mengem o el tipus de gos
que tenim? Si ens diuen garrepes i antipàtics, ens hem de preocupar? Som els millors en alguna cosa? De vegades, en presentar-nos davant dels altres, descobrim coses de nosaltres mateixos que ens
vénen de nou.

Ver livro

Tinc un coll que fa pena

Nora Ephron

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

Ver livro