Eros i art

Gerard Vergés

Summary

«L'art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d'erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».

L'obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n'obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l'erotisme en la història de l'art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d'assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard
Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l'academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d'un assaig presenten tesines universitàries»; d'això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d'un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.

Available since: 01/21/2026.

Print length: 163 pages.

The Arts

Other books that might interest you

Caputxeta a Hamelin

Jaume Miró Adrover

'Caputxeta a Hamelín' és la història de tres personatges units per la incomunicació i la crisi d'identitat, pels tabús, per la transició a l'edat adulta i la maduresa no resolta, per la violència i l'abús, per secrets socials i personals, per l'aïllament, per l'amistat i la traïció, per l'atmosfera de Twin Peaks, pels pobles turístics a l'hivern, amb música de fons de Nirvana, Smashing Pumpkins o REM. Però, per damunt de tot això és una tragèdia contemporània sobre fugides possibles i impossibles d'un món –el propi o el dels altres– en crisi perpètua.

Show book

Òperes explicades per a nens

Jordi Sierra i Fabra

"De nen no tenia televisió. La música a través de la ràdio era la meitat del meu món, ja que l'altra el formava la literatura, devorar llibres. Moltes nits em quedava a escoltar les òperes que retransmetia Radio Nacional de España en directe. Quan el locutor descrivia el següent acte, la meva imaginació volava lliure."
I això és el que ha volgut transmetre'ns Jordi Sierra i Fabra, el mestre de la literatura infantil i juvenil, a través de les pàgines d'aquesta atípica òpera. De la mà de Falla, Ravel, Wagner o Puccini, ens portarà a un univers en el qual les paraules es fan més intenses, més poderoses, gràcies a la música que les condueix.

Show book

Jaume I en la València...

Francesc Granell Sales

El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l'època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d'emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d'obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d'una obra tan impactant com el 'Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma' ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

Show book

Cartes a Camondo

Edmund de Waal

Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.

«Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
Mauricio Bach, La Vanguardia

«En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre».
Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)

«Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
Biel Mesquida, Abril (El Periódico)

«En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre».
Nicholas Wroe, The Guardian

Show book

La Catalunya discoteca

Francesc Canosa Farran

La ruta invisible de la festa catalana
La nostàlgia és un club privat, un dels més exclusius, i aquí hi tenim un passi. Durant molts anys, el Pla d'Urgell va tenir la discoteca més gran d'Europa: Big Ben, una nocturna estructura d'estat inaugurada el 1976, poc després de la mort del dictador, entorn de la qual es va formar una teranyina excepcional de locals que van definir decisivament les terres de Ponent, Catalunya i diverses generacions de catalans. Tothom va fer la ruta invisible. En el camí que va de Cervera a Fraga es van concentrar més de cinc-centes discoteques i pubs entre finals de segle xx i principis del xxi; només a Mollerussa n'hi van arribar a haver cinquanta. Sembla que no pugui ser, però aquell país va existir. Aquest llibre és el testimoni d'un mapa de relacions humanes interclassista i intergeneracional que va canviar moltes vides; una enorme foto de grup en la qual tothom, per poc que afini la vista, s'hi veurà representat. Perquè un dia Catalunya va ser una discoteca.
«Abans de Barcelona, abans del bacallà, l'arengada, la pastilla i el tub de PVC, la mega-súper-hiper nit ja existia. El mite real fa olor de gasolina»

Show book

Terra de bruixes

Anna Collell Codina

2014. Laura viatja a Silent després de la mort de la seua àvia, Sandra Pasqual, que ni era d'allà ni tampoc hi tenia família, però havia expressat el desig de ser enterrada en aquell poble. Quan la jove arriba al vetlatori però, es troba que el fèretre és buit: algú s'ha emportat el cos. Quina relació tenia Sandra Pasqual amb el poble de Silent i, sobretot, qui havia estat capaç de fer una cosa així? 2019. Un incendi arrasa un institut de secundària a Barcelona. Uxia, una de les alumnes, és a l'hospital i no vol parlar ni explicar què va passar. Tampoc no pregunta per la seua amiga Lea. De fons, l'ombra d'una persona corre perseguida per una multitud, tres-cents cinquanta anys enrere.

Show book