Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Forn Sant Francesc Pa i dolços...

  Joan Seguí Felipe

  • 0
  • 0
  • 0

  L'esperat llibre del guanyador del premi a la millor ensaïmada del món.
  Forn Sant Francesc és el nom del forn i pastisseria que en Joan Seguí va heretar dels seus besavis i que avui dia regenta amb la Maria, la seva dona, a la ciutat d'Inca (al cor de Mallorca). Aquest llibre inclou receptes tradicionals per fer pa i pastes de full, coques dolces i salades, empanades i, per suposat, la recepta estrella per fer l'ensaïmada tradicional mallorquina. Forn Sant Francesc. Pa i dolços tradicionals ens apropa als secrets del forn i a totes les receptes que elaboren des de ja fa més de 100 anys i que els van portar a guanyar, entre d'altres, el primer Premi a la Millor Ensaïmada del Món a l'any 2017.

  Ver livro

• 

  Llibre de totes maneres de...

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre de totes maneres de potatges és, després del Llibre de Sent Soví i del Llibre d'aparellar de menjar, el tercer gran receptari de cuina en llengua catalana de l'edat mitjana. Com els altres dos, s'ha conservat en un únic manuscrit i és anònim. L'obra consta de més de dos cents capítols sobre una gran diversitat de plats i consells per cuinar. Hi podem llegir com preparar tota mena de carns, caça i aviram, com s'havien de fer les salses que les acompanyaven o com s'elaboraven els plats que anomenem "de cullera"; al final del llibre hi ha una extensa secció dedicada a peixos i plats quaresmals. El nombre de llibres de cuina medievals conservats en català —a més dels tres esmentats, s'hi ha de sumar el Llibre del coc—, mostra la importància que va adquirir l'art de la cuina a la tardor medieval en els territoris de parla catalana. Aquest receptari del segle XIV fins ara ha romàs inèdit. La cuina forma part de la cultura d'un país. La gastronomia catalana, actualment en un moment esplèndid, enfonsa les seves arrels en una tradició que parteix de l'edat mitjana. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari.

  Ver livro

• 

  Avisos i instruccions per lo...

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d'enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d'incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d'un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L'obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l'orde.
  És per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l'època.
  Després de la important i rica tradició gatronòmica medieval, a l'època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual.  Els Avisos… és un dels més antics que n'hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d'altra informació, hi havia també receptes i indicacions alimentàries. El receptari franciscà, en canvi, se centra estrictament en el continut culinari.

  Ver livro

• 

  Modo de cuinar a la mallorquina

  Fra Jaume Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  El novè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari conventual, en aquest cas, de l'orde dels agustins de Mallorca que conté més de 150 receptes. El text de fra Jaume Martí marca un canvi significatiu en el món culinari illenc ja que fins llavors els cuiners de Mallorca havien manejat, gairebé de forma exclusiva, obres de cuina externes. És, per tant, un testimoni de primer ordre.
  A diferència d'altres receptaris conventuals la cuina de fra Jaume Martí és una cuina més aristocràtica, degut, potser, al fet que era conegut entre els nuclis senyorials mallorquins. Un bon exemple d'això és el fet que la llista d'ingredients utilitzats és prou nombrosa. Hi trobem tant els ingredients primaris (plantes, fruites, ocells, carns, peixos, mariscs) com els productes que són resultat d'una determinada elaboració com l'all-i-oli, el bescuit, etc. I hi trobem ingredients com el calamar o el pop que eren del tot absents en el llibre de Fra Roger (molt més auster, tot i ser un llibre ple de receptes de peix). En general, es tracta d'ingredients avui encara normals en la cuina mallorquina tradicional. En aquest sentit, són receptes que encara avui es poden cuinar.
  El receptari original s'ha perdut, però va ser tan popular que hi ha vora una desena de manuscrits conservats, no tots igual de complets, però. Aquest volum recull les 168 receptes del manuscrits més sencer, que actualment es conserva a la biblioteca de la Fundació March.

  Ver livro

• 

  Llibre d'aparellar de menjar

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre d'aparellar de menjar és un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle xiv. Es tracta d'un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l'actualitat.

  Ver livro

• 

  Llibre del coc - Col·lecció 7...

  Mestre Robert

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L'obra s'atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d'Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l'època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d'una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l'ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, s'anaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l'edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d'aquest segle l'obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís d'un llarg recorregut. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris.

  Ver livro