Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Corpus de la cuina catalana - El...

  Cuina Institut Català de la

  • 0
  • 0
  • 0

  El gran clàssic del patrimoni culinari català, revisat i ampliat. Un volum imprescindible!
  El Corpus de la cuina catalana és el receptari més complet, útil i pràctic de la gastronomia catalana: gairebé 1.200 receptes numerades i ordenades alfabèticament que inclouen plats de marcada identitat com les escudelles, els mar i muntanya, els romescos, els sofregits i les picades o les famoses mandonguilles amb sípia i pèsols, entre moltes altres. El primer inventari que té la voluntat d'ordenar, preservar i difondre els plats tradicionals i familiars que ens han alimentat des que tenim memòria.
  Més de dues dècades d'investigació en la que han participat cuiners i cuineres de més de 500 restaurants, les associacions de mestresses de casa, nombrosos particulars, professionals de prestigi internacional i persones estudioses de la cuina catalana i l'alimentació.
  Aquesta edició, actualitzada i ampliada amb més receptes, inclou grans novetats com la valoració nutricional dels plats més característics de la nostra gastronomia, fet que permet posar al dia la relació entre cuina catalana i salut. També conté un índex de productes de proximitat i de varietats autòctones d'hortalisses, fruites, arrossos, farines, peixos i crustacis amb les seves diferents denominacions territorials.
  L'únic inventari de la cuina catalana que posa a l'abast de tothom l'immens patrimoni culinari de Catalunya. Un llibre amb un valor identitari extraordinari. Un gran clàssic, distingit amb el Premi Internacional Gourmand World Cookbook al millor llibre de cuina mediterrània del món, que no pot faltar a cap cuina!

  Mostra libro

• 

  Avisos i instruccions per lo...

  Anonimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d'enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d'incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d'un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L'obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l'orde.
  És per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l'època.
  Després de la important i rica tradició gatronòmica medieval, a l'època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual.  Els Avisos… és un dels més antics que n'hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d'altra informació, hi havia també receptes i indicacions alimentàries. El receptari franciscà, en canvi, se centra estrictament en el continut culinari.

  Mostra libro

• 

  Receptari Caules Cuina...

  Andreu Vidal Mascaró

  • 0
  • 0
  • 0

  El desè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari baleàric, aquest, de summa importància, ja que és el que documenta, per primer cop, l'ús de la salsa maonesa (i demostra que no és d'origen francès, com algun cop s'havia volgut fer creure).  
  
  Al manuscrit Caules la salsa maonesa encara s'anomena en menorquí salsa de peix crua. De moment, és la redacció del mètode d'elaboració més antiga localitzada. És molt possible que se servís tant com a acompanyament del peix com per al bullit o amb la carn del pollastre. Aquesta versió seria la que es publicaria després a França el 1811 com poulet mayonnaise 
  
  El receptar, d'autor desconegut, conté 251 receptes de tot tipus d'ingredients i un exemple d'àpat amb servei a la francesa per a l'ús d'una família molt benestant de Maó amb connexions culturals amb diferents països del món, i pretén ser una obra útil per a la pràctica culinària d'una cuina adaptada a les necessitats i aspiracions d'una classe social mitjana/alta menorquina al voltant de l'últim terç del segle XVIII. En aquest sentit, la prioritat era oferir, de forma pràctica, les indicacions dels ingredients i dels processos necessaris per elaborar cada una d'aquestes receptes.

  Mostra libro

• 

  La cuina dels cartoixans

  Anonimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Després dels volums dedicats a la cuina dels Franciscans i a la dels Cartoixans, presentem el Llibre dels carmelitans. Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.
  
  Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d'aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s'han perdut.
  
  Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d'atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s'han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l'estudi d'alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l'esplendor de l'edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar.
  
  Moltes d'aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d'inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d'una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l'alimentació actual sembla haver perdut.
  
  La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d'índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s'atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d'arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s'enriqueix amb la saviesa d'una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d'una cuina ràpida.

  Mostra libro

• 

  L'Art de cuina dels trinitaris:...

  M. Mercè Gras Casanovas

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra. 
  A diferència d'altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d'ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d'aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s'atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.
  Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d'altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.

  Mostra libro

• 

  Llibre del coc - Col·lecció 7...

  Mestre Robert

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L'obra s'atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d'Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l'època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d'una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l'ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, s'anaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l'edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d'aquest segle l'obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís d'un llarg recorregut. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris.

  Mostra libro