Other books that might interest you

• 

  El cercle

  Míriam Tirado

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rosa, una mestra d'escola, veurà com, sovint, apareixen conflictes entre els seus alumnes, derivats del malestar i les emocions que porten cadascun d'ells. Per tal de que tornin a connectar entre ells i vegin que tenim més punts en comú dels que ens pensem, els proposa el joc del cercle. "El Cercle" és un conte per tractar la diferència com una cosa natural i inherent a la vida, així com el conflicte. En comptes de veure-ho com una cosa negativa, us convidem a veure-ho com una oportunitat de créixer i aprendre a relacionar-nos.

  Show book

• 

  L'art de posar límits

  Sonia Kliass

  • 1
  • 1
  • 0

  Els límits són una necessitat vital per als infants. Però a vegades no és gens fàcil posar-los, i el ritme i estil de vida que portem no ens hi ajuden gaire. Si a això hi sumem la manca de referents en una nova manera d'educar, més coherent i respectuosa amb nosaltres mateixos i amb l'entorn, el repte és gran.
  Quines qualitats necessitem com a adults, a casa i a l'escola, per posar bé els límits als infants? Com pot ajudar-nos crear un vincle sa amb ells? Com podem afrontar situacions complexes com els àpats, l'hora d'anar a dormir, els moments de vestir-se…?
  Aquest és un llibre pràctic, basat en centenars de casos reals, en què l'autora ens dona moltes eines sobre el que ella considera tot un art: posar límits.

  Show book

• 

  Baba no vull dormir

  Míriam Tirado, Xiula

  • 0
  • 0
  • 0

  La Baba és una mussola encarregada de la nit i de protegir a tots els nens i nenes del món mentre dormen. Però hi ha un problema, molts d'aquests nens no volen anar a dormir i tots ells per raons molt diverses. I, això, desgasta també a les seves mares i pares. La Baba ens explicarà un secret infalible per aconseguir una son dolça i serena a través de la respiració i la consciència del propi cos.

  Show book

• 

  L'art de donar llibertat - Com...

  Sonia Kliass

  • 0
  • 1
  • 0

  Els infants necessiten moure's i jugar amb llibertat. I, en aquest procés, els adults tenim un paper molt important: els hem d'oferir les condicions òptimes perquè tot el seu potencial de joc i moviment es pugui desenvolupar amb plenitud.
  Com hem de posar l'infant, quan encara no pot moure's amb autonomia? Hem de jugar amb ell, o això el fa més dependent? Ens hem de preocupar si comença a caminar més tard que altres infants? Quins materials de joc són els més adequats per a cada etapa?
  En aquest llibre, basat en centenars de casos reals, l'autora ens dona moltes eines sobre el que ella considera tot un art: l'art de donar llibertat perquè l'infant pugui desplegar les seves habilitats de joc i moviment amb tot el seu potencial.

  Show book

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Show book

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Show book