Otros libros que te pueden interesar

• 

  La mort de l'altre - Memòria...

  Teresa Ibars

  • 0
  • 0
  • 0

  Una meditació sobre la mort carregada de vida.
  
  El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper —el company de vida—; l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
  .......................
  
  «Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»
  —Arnau Barios
  
  «Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»
  —Montse Sanjuan

  Ver libro

• 

  Joan Fuster i "Serra d'Or" - Els...

  J. Àngel Cano Mateu

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extensa bibliografia dedicada a Joan Fuster inclou estudis sobre els seus papers polítics, sobre els seus textos d'història social, sobre els seus escrits de literatura, sobre el seu estil tan característic, sobre els seus aforismes, sobre la seua poesia, etc. Tanmateix, per a cercar algun treball en què es pose la lupa, des d'un punt de vista estrictament literari, sobre un corpus determinat d'articles del suecà, hauríem d'acudir a introduccions de reculls o antologies, a apunts dispersos o, fins i tot, a alguna nota a peu de pàgina. Amb la intenció de cobrir, si més no, una porció d'aquest nínxol, s'aborda l'anàlisi literària del corpus conformat pels cent trenta articles que Fuster va publicar en les dues seccions mensuals que mantingué amb regularitat en la revista 'Serra d'Or': "Restriccions mentals" (1968-1973), primer i, posteriorment, "Passar el dia, empènyer l'any" (1978-1984).

  Ver libro

• 

  Mary Shelley i el Monstre de...

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal.  «Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s'han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.» Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L'autor ha sabut cosir la vida, l'obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.

  Ver libro

• 

  El gall ferit - Les lluites i...

  Nicolas Tomás

  • 0
  • 0
  • 0

  Algú recorda els obrers deixats a l'estacada per les multinacionals que marxen a països amb mà d'obra barata? I els agricultors que prenen decisions desesperades perquè no poden fer front als deutes amb els bancs? I els milers de refugiats que malviuen com poden a l'infern de Calais? I els negres i magrebins que tenen tots els números de la rifa perquè la policia els aturi aleatòriament pel color de la pell? I els gitanos de Perpinyà que viuen en un gueto que s'han construït ells mateixos?
  Nicolas Tomás recorre tot França en un viatge periodístic per contestar totes aquestes preguntes. I n'hi afegeix una altra com a fil conductor: com ha pogut l'extrema dreta arribar tan amunt, fins al punt d'ocupar l'espai que sempre havia estat exclusiu de l'esquerra?
  El gall ferit és un mosaic plural de la França actual, de totes les seves fractures i divisions, polítiques i econòmiques, però també socials, religioses, racials i identitàries. És el retrat d'un país ferit.

  Ver libro

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Ver libro

• 

  Donar nous als nens

  Gabriel Ferrater

  • 0
  • 0
  • 0

  «Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».
  Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
  Selecció i pròleg de Marina Porras.

  Ver libro