D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Tinc un coll que fa pena

  Nora Ephron

  • 0
  • 1
  • 0

  Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
  Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

  Voir livre

• 

  L'illa de Maians

  Quim Monzó

  • 2
  • 25
  • 0

  «L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida».
  «El Urogallo», Madrid.
  «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe».
  «Dagblad», Helsingborg.
  «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea».
  «Aftonbladet», Estocolm

  Voir livre

• 

  Manual de la perfecta parella...

  Ramon Folch i Camarasa

  • 0
  • 0
  • 0

  En Joan i la Matilde són, pel que sembla, els veritables autors d' aquest Manual (que signa curiosament en Ramon Folch i Camarasa, encara no se sap amb quin dret) i s'alternen en la redacció dels diversos capitols, que tracten de la casa, la decoració de la llar, l'economia domèstica, la família d' Ell, la família d' Ella, el cercle d' amics, etc..., amb un cert mètode i rigor, com escauria a un autèntic manual. 
  Tot això en clau d'humor, és clar, amb un text sempre satíric i sovint sarcàstic, enriquit amb una munió de notes de peu de pàgina, d'Ella o d'Ell, que no són menys agudes i divertides que el text principal. 
  En moltes de les pàgines d'aquest llibre el lector s'hi reconeixerà o hi reconeixerà els seus amic, enemics, veïns, parents i coneguts. 
  Aquest no és el primer llibre d'humor de Ramon Folch i Camarasa, que ha estat considerat ben justament com un dels humoristes més seriosos de casa nostra.

  Voir livre

• 

  La mare balena i altres contes

  Víctor Català

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Voir livre

• 

  Ningú encaixa més que tu

  Miranda July

  • 0
  • 0
  • 0

  Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d'epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.

  Voir livre

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Voir livre