Other books that might interest you

• 

  Llanceu la creu

  Carme Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir de la mort de la mare, la protagonista d'aquesta novel·la se sent obligada a enfrontar-se a si mateixa i a decidir sobre el futur que vol viure. Perplexa dins un món que ja no serà mai el mateix i un present ple d'infelicitat, s'obliga a emprendre un viatge anguniós cap al fons de l'ànima, amb l'evocació recurrent dels episodis i sensacions més colpidors de la infantesa: les abraçades cruels, les nines tristes, els gossos de l'horta, les lletres de l'alfabet, les coques de terra, la parla fosca de les tietes, la repressió constant, l'aigua bruta de les sèquies, l'alliberament dolorós dels vincles... Els records del passat perdut, amerats de vegades de dolçor i de vegades de sofriment traumàtic, però sempre embolcallats amb l'estima inqüestionable dels seus, seran imprescindibles perquè puga tornar a nàixer i refer-se en una nova vida. 

  Show book

• 

  Pau de Gósol Picasso al Pirineu...

  Iñaki Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  'Les demoiselles d'Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d'això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d'una revelació artística i d'una transformació personal. El 1906, en un poblet de l'Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l'enigmàtica Hermínia, per les «pageses d'Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d'aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d'un dels artistes més influents de la història.

  Show book

• 

  Esquizo

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Esquizo és, més que un llibre, un altaveu per dónar la paraula a aquells que normalment no la tenen. El llibre recull quinze testimonis reals d'esquizofrènics i familiars que conviuem amb la malaltia, quinze relats que parlen del rebuig social de la malaltia, del dolor i el neguit que pateixen els que la viuen dia a dia. En Ricard Ruiz Garzón fa una tasca importantíssima per allunyar prejudicis i contribuir a la desaparició de l'estigma que s'associa amb aquesta malaltia i ho fa donant veu als propis personatges d'aquesta història. Una aproximació testimonial intimista, punyent i gens complaent sobre la malaltia i tot el que l'envolta.-

  Show book

• 

  Tyrannosaurus

  Guillem Frontera

  • 0
  • 0
  • 0

  Miquel Moragues i Gori Montcada tenen deu anys quan ingressen al seminari. Passada la paret que els separa del món, és un altre univers que comença, on res del que coneixien —afectes, jocs i somnis— no té dret a existir. L'autoritat dels frares és una forma de control que s'immisceix per totes les esquerdes de la personalitat. I un abús que pren possessió dels cossos.
  Escrita quan feia deu anys que el seu autor n'havia sortit, Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d'emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t'acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten.
  "Tens una història que et fa voltes dins el cap i, com que no se'n va, l'has de treure. Es pot dir així: la meva experiència al seminari tard o d'hora havia de descarregar en forma de tempesta literària." Una tempesta eixuta i breu, que ressona molt després d'acabar-ne la lectura: el do de les novel·les importants.

  Show book

• 

  Els burgesos són sempre els...

  Jules Renard

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l'escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s'escapi de la ironia esmolada de Renard. "Els elogis —escrivia— s'inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos."
  En aquesta selecció de textos, a cura d'Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d'un escriptor lúcid i valent, un aplec d'opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l'orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d'excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. "La ironia salva el món".

  Show book

• 

  Francesc Calvet El pagès que va...

  Guillem Gómez

  • 0
  • 0
  • 0

  De la dura postguerra a la glòria de les 5 copes. Francesc Calvet va ingressar al Futbol Club Barcelona als 17 anys, tot just conclosa la Guerra Civil, i va ser jugador del club blaugrana fins la temporada 1951-52, formant part com a defensa de l’equip de les Cinc Copes, la davantera del qual, formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, Joan Manuel Serrat va fer famosa a la seva cançó “Temps era temps“. Aquest llibre recull la història i els detalls de la vida futbolística de Calvet i de la seva implicació en altres aspectes de la vida social de l’època, posteriorment a la seva retirada del futbol. Calvet, a més, sempre es va considerar pagès. Ple d’anècdotes, referències històriques de la dura postguerra, comentaris dels que van ser els seus companys i d’altres persones que van conviure amb ell, es mostra el Calvet barcelonista al màxim, el lluitador infatigable, la persona humil i entranyable que va captivar l’afició de l’època, els companys de vestidor i tothom que el va conèixer.

  Show book