Otros libros que te pueden interesar

• 

  La serp

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  En el lapse que va entre la fundació dels dos grans temples que grecs i romans van deixar a Catalunya (un a Empúries, l'altre a Tarragona), i per sobre de les peripècies d'emperadors i xarlatans, hi ha un formiguer de vides anònimes que empenyen una civilització sempre amenaçada i sempre en construcció. En mans de Jordi Cussà, Hanníbal pot sucumbir als encants d'un aprenent de poeta, i un aprenent de poeta pot esdevenir el descobridor d'un nou món. Considerada per l'autor com la seva millor obra, "La serp" és l'encadenament d'històries d'una família que, al llarg de nou segles, les viu de tots els colors i malda per no quedar liquidada pel fanatisme de les religions i la tirania dels imperis. És la primera part del seu projecte novel·lístic més ambiciós, la Trilogia de la Civilització, que continua amb "El Ciclop" i culmina amb "Les muses".
  
  «Escric aquestes línies per l'hàbit, quasi diria l'addicció, de l'escriptura. Com que, ja de jove, sempre he estat esclau de la paraula i escrivent del meu ofici, i de vell fins i tot un trosset d'escriptor a mesurar, soc un dels pocs que gaudeixen del privilegi d'embrutar papir a la babalà».

  Ver libro

• 

  Seré el teu mirall

  Lluís-Antón Baulenas

  • 1
  • 0
  • 0

  Barcelona, 2003. En Jaume Pedrol és un professor de literatura retirat abans d'hora i de mala manera. Després de perdre un amic i una orella amb pocs dies de marge, ho deixa tot i acaba treballant en un bar de mala mort del Raval. Allà, per atzar, li salva la pell a un personatge tèrbol que està ficat en una teranyina de negocis corruptes. Com a «agraïment», aquest home li ofereix una feina en una immobiliària fantasma que es dedica a blanquejar diners de grans fortunes. En Jaume accepta l'oferta, i allà topa amb en Vallès, un arquitecte milionari obsedit en comprar una colla de remuntes aberrants que afecten edificis històrics de la ciutat. Vol enderrocar-les, esborrar-les del mapa, i en Jaume s'haurà de barallar amb aquest caprici. Tots dos, com la mateixa ciutat, intenten redimir-se dels pecats del passat, i això no és fàcil.
  «VET AQUÍ AQUESTA CIUTAT QUE QUEIA, PERÒ SEMPRE ES TORNAVA A AIXECAR, QUE DES DELS ROMANS ES DESTRUÏA I ES RECONSTRUÏA. I QUE GENERAVA TOTA MENA D'ESPÈCIMENS PECULIARS, DE CRIATURES ESTRANYES COM EL SENYOR VALLÈS O COM JO MATEIX…»

  Ver libro

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 0
  • 12
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Ver libro

• 

  Mamut

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l'obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?Se'n va. Canvia d'hàbitat i esdevé la mestressa d'un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t'alimenten o t'amenacen. L'instint treballa, la consciència s'esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.Mamut és la tercera ala d'un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d'imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

  Ver libro

• 

  No parava de ploure

  Don Carpenter

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.»
  Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin.
  Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps.
  «Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEM

  Ver libro

• 

  Les meves idees estúpides

  Bernardo Zannoni

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d'hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L'Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d'una gallina i mitja.
  El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l'Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

  Ver libro