Otros libros que te pueden interesar

• 

  Pensar Barcelona - Ideologies...

  Edgar Illas

  • 0
  • 0
  • 0

  Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques.
  Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.

  Ver libro

• 

  Al voltant del Cant de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

  Ver libro

• 

  Art (in)útil - Sobre com el...

  Daniel Gasol

  • 0
  • 0
  • 0

  Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. 
  
  A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
  
  Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.

  Ver libro

• 

  El petó del capità Kirk - La...

  Mònica Planas

  • 0
  • 0
  • 0

  La volta al món de la TV en 80 històries de la mà d'una crítica implacable.«Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable. Són petits retalls d'un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics. La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d'altres ens ha ofert un retrat distorsionat.» Del pròleg de Mònica Planas

  Ver libro

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Ver libro

• 

  L'obrador de Pere Nicolau -...

  Carme Llanes Domingo

  • 0
  • 0
  • 0

  València va esdevenir un important focus de producció artística, poc abans de començar el segle XV. Entre els obradors de pintura que s'inicien en aquests anys a la ciutat de València destaca el del pintor Pere Nicolau (1390-1408), en el que es van formar i treballar mestres com Antoni Peris, Gonçal Peris, Jaume Mateu o Gonçal Peris Sarrià. La peça fonamental per a l'estudi de la seua trajectòria és el retaule dels 'Set Goigs de la Mare de Déu' procedent de Sarrió (Terol). A partir de la recerca documental i historiogràfica publicada sobre Nicolau, s'elabora la trajectòria artística, que permet conèixer millor el funcionament i l'organització d'un obrador de pintura medieval. Aquest volum elabora una revisió completa i rigorosa del pintor Pere Nicolau, l'iniciador de l'escola de la pintura gòtica valenciana.

  Ver libro