Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Corpus de la cuina catalana -...

  Institut del Patrimoni Culinari...

  • 0
  • 0
  • 0

  EL GRAN CLÀSSIC DEL PATRIMONI CULINARI CATALÀ, REVISAT I AMPLIAT. UN VOLUM IMPRESCINDIBLE!
  El Corpus de la cuina catalana torna en una nova edició: una obra viva que no només reuneix receptes, sinó que fa visible la cuina catalana com un sistema cultural. Aquí la tradició no és un record dispers, sinó un entramat coherent de pràctiques i tècniques, sabers i saber fer, productes, memòries i paisatges que prenen sentit perquè una comunitat els cuina, els comparteix i els transmet.
  Aquest volum és molt més que una compilació: és un inventari sistemàtic de la cuina tradicional catalana, construït des de la pràctica real i arrelat al territori. Llegint-lo de cap a cap, s'hi descobreixen patrons i lògiques com ara ingredients recurrents, combinacions sorprenents, tècniques que es repeteixen, i matisos locals que expliquen com es cuina —i per què— d'una comarca a l'altra. El  Corpus evita la mirada fragmentària i ofereix una visió de conjunt que defineix i consolida allò que reconeixem com a «cuina catalana».
  La gran novetat d'aquesta edició són les fitxes de productes, elaborades a partir d'un repàs exhaustiu de les receptes. Un recurs únic per entendre la base material del patrimoni: animals marins i terrestres, vegetals i fongs, amb els seus noms, origen i presència, freqüència i rol culinari i, quan escau, races o varietats locals. Perquè una cuina només perdura si hi ha persones que la transmeten i productes que la fan possible.
  Un llibre per cuinar, sí, però sobretot per entendre la cuina catalana. Una eina per llegir la tradició, reconèixer-ne la força i detectar-ne la fragilitat; per celebrar-ne la continuïtat i inspirar noves formes d'adaptació. El Corpus és el patrimoni descrit i compartit: el gust d'un país explicat plat a plat.

  Ver livro

• 

  La cuina dels cartoixans

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Després dels volums dedicats a la cuina dels Franciscans i a la dels Cartoixans, presentem el Llibre dels carmelitans. Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.
  
  Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d'aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s'han perdut.
  
  Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d'atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s'han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l'estudi d'alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l'esplendor de l'edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar.
  
  Moltes d'aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d'inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d'una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l'alimentació actual sembla haver perdut.
  
  La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d'índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s'atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d'arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s'enriqueix amb la saviesa d'una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d'una cuina ràpida.

  Ver livro

• 

  L'Art de cuina dels trinitaris:...

  M. Mercè Gras Casanovas

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nostra. 
  A diferència d'altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d'ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d'aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s'atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals, avesats a diferents serveis de diferents plats en un mateix àpat.
  Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle XVIII al XIX, amb la introducció d'altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.

  Ver livro

• 

  Avisos i instruccions per lo...

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d'enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d'incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d'un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L'obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l'orde.
  És per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l'època.
  Després de la important i rica tradició gatronòmica medieval, a l'època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual.  Els Avisos… és un dels més antics que n'hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d'altra informació, hi havia també receptes i indicacions alimentàries. El receptari franciscà, en canvi, se centra estrictament en el continut culinari.

  Ver livro

• 

  Llibre de totes maneres de...

  Anônimo

  • 0
  • 0
  • 0

  El Llibre de totes maneres de potatges és, després del Llibre de Sent Soví i del Llibre d'aparellar de menjar, el tercer gran receptari de cuina en llengua catalana de l'edat mitjana. Com els altres dos, s'ha conservat en un únic manuscrit i és anònim. L'obra consta de més de dos cents capítols sobre una gran diversitat de plats i consells per cuinar. Hi podem llegir com preparar tota mena de carns, caça i aviram, com s'havien de fer les salses que les acompanyaven o com s'elaboraven els plats que anomenem "de cullera"; al final del llibre hi ha una extensa secció dedicada a peixos i plats quaresmals. El nombre de llibres de cuina medievals conservats en català —a més dels tres esmentats, s'hi ha de sumar el Llibre del coc—, mostra la importància que va adquirir l'art de la cuina a la tardor medieval en els territoris de parla catalana. Aquest receptari del segle XIV fins ara ha romàs inèdit. La cuina forma part de la cultura d'un país. La gastronomia catalana, actualment en un moment esplèndid, enfonsa les seves arrels en una tradició que parteix de l'edat mitjana. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari.

  Ver livro

• 

  Art de la cuina - Col·lecció 7...

  Fran Francesc Roger

  • 0
  • 0
  • 0

  Els llibres de cuina que s'han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris conventuals, vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d'aquesta dedicació és l'Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons. Es tracta del primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Malgrat la modèstia del còdex, l'obra té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. Alhora, no hi són aliens plats d'alguns receptaris impresos en castellà, d'orientació cortesana. L'Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d'ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.

  Ver livro