Other books that might interest you

• 

  La biblioteca d'Arkham - Mites...

  H. P. Lovecraft

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l'essència de tots aquells terrors d'espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l'honor d'haver-ne estat l'inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat incommensurable, fins al punt que s'ha acabat convertint en un autèntic autor de culte.
  Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d'alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d'entrada als seus horrors còsmics.

  Show book

• 

  L'home minvant

  Richard Matheson

  • 0
  • 0
  • 0

  Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
  La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

  Show book

• 

  L'Ales a la vora del foc

  Jon Fosse

  • 0
  • 0
  • 0

  En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.

  Show book

• 

  La creacio d'Eva i altres contes

  Josep Carner

  • 0
  • 0
  • 0

  "La creació d'Eva i altres contes" by Josep Carner is a collection of short stories written in the early 20th century. The narratives delve into themes of human experience, exploring complex emotions, societal norms, and the subtleties of daily life against the backdrop of Catalonia. The stories reflect a rich, lyrical style that intertwines humor with poignant observation, often centering around characters confronted with life's peculiarities and milestones. The opening of the collection introduces the protagonist, Quiquet, a young boy who is absorbed in the idyllic scenery of the rector's garden as he contemplates religious lessons about the creation of Adam and Eve. Quiquet grapples with the concepts surrounding the creation of woman, stirring a newfound awareness of his own identity and curiosities about life. As he navigates the innocence of childhood, a cascade of emotions—including intrigue, embarrassment, and a dawning sense of maturity—begins to unfold. This opening sets the stage for exploring themes of growth and the complexities of human relationships, a hallmark of Carner's storytelling. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Show book

• 

  Espill

  Jaume Roig

  • 0
  • 0
  • 0

  «D'una altra cosa feia pudor quan li venia la menstruació: sense pensar-hi més, tot ho omplia, les cames i les cuixes i les mitges mig abaixades.»
  
  De perles com aquesta, el protagonista i narrador de l'Espill n'engalta sense parar. Diu que passa dels noranta, que no s'aguanta els pets i que explica la mala vida que li han donat les dones perquè el jovent en prengui nota. La solució, la té molt clara: «¡Bullir enmig de l'oli, menjar-me les mans, morir-me abans, primer els peus estendre que muller prendre, primer soterrat que no pas casat!».
  
  El vell xaruc és un adversari furibund del gènere femení. Però això no vol dir que l'autor també ho sigui: Jaume Roig és tan misogin com els seus companys de generació, no pas més. Escriu l'Espill en forma de comèdia i amb el model de la sàtira de Juvenal a la memòria. Busca el somriure i la rialla del públic contemporani i la sap fer esclatar. La seva diatriba és tan exagerada que ni al segle XXI no es pot prendre al peu de la lletra. Jaume Roig és un geni de la hipèrbole i l'exabrupte, per això el salvem de la picota.

  Show book

• 

  Un home bo costa de trobar

  Flannery O'Connor

  • 0
  • 0
  • 0

  Flannery O'Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l'anomenada "narrativa gòtica del sud dels Estats Units". El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des que era estudiant fins que es va morir, prematurament i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l'odi. Però als contes de Flannery O'Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics.

  Show book