Other books that might interest you

• 

  El càsting

  Antònia Carré-Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
  El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
  Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

  Show book

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Show book

• 

  Anna K

  Martí Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 2000 va irrompre a les llibreries una novel·la poderosa i única, d'un autor que feia vida en un quadrant perfectament delimitat de Premià de Mar. Aquella novel·la, monstruosa, bella i elegant, desafiava amb una inexplicable indiferència les lleis de la versemblança i va assolir aviat l'estatus de novel·la de culte. Una raresa lluminosa.
  Els anys van passar, la novel·la va desaparèixer de les taules de novetats. Fins i tot es va fer fonedissa a les llibreries de vell. El seu autor va morir de manera abrupta i massa d'hora. Malgrat tot, no són pocs els lectors que el recorden a ell i la seva obra. Estem parlant, és clar, de Martí Rosselló i Anna K.
  És difícil, potser impossible, resumir en quatre línies l'argument d'Anna K., tan plena de seducció, vincles de sang, venjança, vida i mort. Seria forassenyat com mirar el sol a ull nu. Per això aquesta edició, que surt als vint-i-cinc anys de l'edició de Quaderns Crema i a quinze de la mort de Martí Rosselló, s'acompanya de dos epílegs que fan de brúixola: el primer de Tina Vallès, que repassa la vida de l'autor; el segon, de Borja Bagunyà, que ofereix claus per a la interpretació de l'obra i dona fe de la seva gran importància en la literatura catalana contemporània.
  
   
  «Totes les novel·les mediocres s'assemblen. Cada gran novel·la ho és a la seua manera. I Anna K. no s'assembla a cap novel·la que hagueu llegit». Joan Todó, escriptor
   
  « Una novel·la absolutament necessària per al segle XXI ». Borja Bagunyà

  Show book

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Show book

• 

  Ofert a les mans el paradís crema

  Pol Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse.
  La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
  Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d'una època marcada per l'extinció: com deu ser el brunzit d'una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l'amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
  Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.
  «És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).
  «El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d'allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d'un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).
  «Una descripció de l'horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

  Show book

• 

  El Bell Desconegut

  Renaut de Beaujeau

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb aquesta traducció, El Bell Desconegut deixarà de ser un tresor amagat del cànon artúric. És un tresor perquè és una novel·la vibrant, plena d'aventures trepidants, amb encanteris, serps, fades i nans, amb uns girs de guió espectaculars. Ara, gràcies a la bona feina d'Anton M. Espadaler, podrà formar part de l'imaginari del públic català amant dels enigmes i de les bones històries.
  
   
  ¿Qui és el Bell Desconegut? Ningú no ho sap. Ell ignora com se diu, qui són el seu pare i la seva mare. Això sí, tothom veu que és guapo, educat, entenimentat, coratjós i molt jove. El rei Artús l'acull a la seva mainada i l'envia a defensar una donzella que ha arribat a la cort buscant un cavaller capaç d'alliberar la seva senyora.
  
   
  Al costat de la donzella, el Bell Desconegut fa moltes proeses, guanya molts combats cos a cos. Demostra la seva ardidesa perquè no té por de res ni de ningú. Fins que s'enamora. Atrapat entre l'amor de dues dones, la Donzella de les Blanques Mans i Blonda Delicada, no sap per quina decantar-se, pateix tant que veu la mort ben a prop. ¿Quina de les dues triarà? ¿Alguna de les dues li revelarà qui és ell en realitat?
  
   
  «Qui veu el bé i pren el mal, sapigueu que després se'n penedeix.»

  Show book