¡Acompáñanos a viajar por el mundo de los libros!
Añadir este libro a la estantería
Grey
Escribe un nuevo comentario Default profile 50px
Grey
Suscríbete para leer el libro completo o lee las primeras páginas gratis.
All characters reduced
El codi de Déu - cover

El codi de Déu

Aldivan Torres

Editorial: Teixeira Torres Aldivan

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopsis

El codi de Déu narra una aventura d'amics al desert i el seu objectiu és conduir el lector a una reflexió sobre com conduir la seva relació amb Déu i si ambdues parts estan satisfetes.El punt central -La història de Felip- ens situa davant de qüestions importants de la nostra fe, com creure en Déu fins i tot en les crisis, dolors i tragèdies de la vida.El desplegament de la història, les experiències viscudes, les accions de Jahvé formen un interessant conjunt d'elements que pretenen donar una lliçó a tots aquells que, com Felip, van perdre el camí de la vida portant-los a una nova etapa capaç de donar-los la força necessària per continuar vivint i aprofitant l'existència de la millor manera viable.
Disponible desde: 22/08/2025.
Longitud de impresión: 355 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

  • Spina - cover

    Spina

    Quim Gómez

    • 0
    • 0
    • 0
    Novel·la guanyadora del IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. Un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció. 
    Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
    Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
    Quatre dones queden atrapades en aquest trencaclosques: una beta tester que vol recuperar el que va perdre, una policia que investiga el que no s'entén, una programadora que sap més del que diu i una comissària encarregada de preservar l'ordre perfecte. Spina va ser l'obra guardonada amb el IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. És tot un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.
       
    Ver libro
  • Un cadaver inquiet - cover

    Un cadaver inquiet

    Salvador Casas

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la d'embolics criminals que endinsa al lector en una espiral de sang. Quan l'Àngel Alegre accepta fer de mediador en la separació d'una amiga amb el seu marit maltractador, no creu que sigui un cas complicat. Però tot s'embolica quan comença a indagar: morts, un cadàver que l'Àngel haurà de fer desaparèixer, sospites, mentides i persecucions... L'Àngel haurà de provar de desempallegar-se d'aquesta xarxa de crims en la que es veu involucrat. Aconseguirà la seva redempció?
    Ver libro
  • La marca de Caín - Psiborn 7 - cover

    La marca de Caín - Psiborn 7

    Noelia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
    «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
    «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
    La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.
    Ver libro
  • La Иostra - Psiborn 6 - cover

    La Иostra - Psiborn 6

    Noelia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
    Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.
    Ver libro
  • Anorrear - cover

    Anorrear

    Michel Houellebecq

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la total: thriller amb elements esotèrics, obra de crítica política, cru retrat familiar i narració existencial sobre el dolor i l’amor.  
    Any 2027. França es prepara per a unes eleccions presidencials i el candidat amb més possibilitats és una estrella de la televisió. L’home fort darre­re de la candidatura és el ministre d’Economia i Finances, Bruno Juge, per a qui treballa com a assessor Paul Raison, el protagonista de la novel·la, un home taciturn i descregut. 
    De sobte, algú puja a internet uns vídeos amenaçadors –en un dels quals es veu el ministre Juge a la guilloti­na– amb uns enigmàtics símbols geomètrics. I la violència passa del món virtual al real: l’explosió d’un portacontenidors a la Corunya, un atemptat contra un banc d’esperma a Dinamarca i el sag­nant atac a una embarcació de migrants a prop de les Pitiüses. 
    Mentre investiga els fets, en Paul s’enfronta a una crisi personal: el seu matrimoni està en des­composició i el seu pare, espia jubilat, pateix un infart cerebral, la qual cosa propicia el retrobament d’en Paul amb els seus germans: una germana catòlica i simpatitzant de la ultradreta casada amb un notari en atur i un germà restaurador de tapis­sos casat amb una periodista de segona fila. A més, a en Paul li diagnostiquen una malaltia greu. 
    Michel Houellebecq compon una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: thriller esotèric, obra de crítica política, descarnat retrat familiar i també narració íntima i existencial so­bre el dolor, la mort i l’amor, que tal vegada és l’única cosa que ens pot redimir.
    Ver libro
  • L'art de portar gavardina - cover

    L'art de portar gavardina

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
    
    Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
    Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
    
    «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
    Jordi Basté
    
    «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
    Josep Cuní, El País
    
    «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
    Xavier Mas, La Vanguardia
    
    «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
    Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
    
    «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
    Nadal Suau, El Cultural
    
    «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
    Miqui Otero, El Periódico
    
    «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
    Imma Monsó, La Vanguardia
    
    «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
    Ponç Puigdevall, El País
    Ver libro