Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Josafat

  Prudenci Bertrana

  • 0
  • 0
  • 0

  "Josafat" by Prudenci Bertrana is a novel written in 1906 during Catalan modernism. A rural young man enters the city to pursue his religious calling, becoming a bell-ringer in a church. His vocation is marked by fanaticism and violence. When he encounters two prostitutes from his past, an erotic fascination leads to a sexual encounter that spirals into horror. What follows is a descent into fear, violence, and madness within the walls of the church itself. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Mostra libro

• 

  Vint anys de silenci

  Francesca Coll

  • 0
  • 0
  • 0

  Un assassinat sense resoldre. Vint anys d'errors, silencis i veritats a mig dir.
  Quan el prestigiós detectiu Pirot està a punt de jubilar-se, un cas antic procedent de Catalunya sacseja la rutina decadent del seu despatx de Brussel·les: la mort violenta d'una jove trobada nua en un pati interior. El temps ha esborrat proves i ha distorsionat records, però no ha fet desaparèixer la necessitat de saber què va passar realment.
  Acompanyat pel seu col·laborador, en Peter, Pirot s'endinsa en una investigació que els obliga a mirar enrere, a disseccionar relacions, obsessions i traïcions dins d'un grup d'amics aparentment inofensiu. Cada detall compta. Cada silenci pesa. I cada certesa pot ser una trampa.
  Entre Brussel·les i Barcelona, Vint anys de silenci és una novel·la negra intensa i elegant que reflexiona sobre la memòria, la culpa i la fragilitat de la veritat quan la justícia arriba tard. Un homenatge al mètode clàssic del detectiu i una crítica afilada als errors irreversibles del passat. 

  Mostra libro

• 

  Els sots ferestechs

  Raimon Casellas

  • 0
  • 0
  • 0

  "Els sots feréstechs" by Raimón Casellas is a novel written in the early 20th century. The narrative immerses readers in the harsh, isolated rural life of the Montmany region, focusing on the fate of its people and their troubled relationship with their land, their church, and each other. At its core, the story revolves around Mossèn Llátzer, a new parish priest, and the enigmatic figure of Aleix de las Tòfonas. The book explores themes of isolation, decay, superstition, and the struggle for spiritual and communal revival in a forsaken countryside. The opening of "Els sots feréstechs" introduces the village of Montmany and its peculiar characters, most notably Aleix, an ancient truffle-hunter surrounded by myths of witchcraft and hidden wealth, who suddenly vanishes and reappears in mysterious ways. The narrative then shifts to the community's spiritual desolation after the parish church is abandoned following the departure of its priest. Into this bleak setting arrives Mossèn Llátzer, sent in disgrace, who is both unsettled and hopeful about reviving the parish. However, he finds the villagers apathetic and resistant, more like shadows than living souls, and his attempts to rally them to restore the church are met with silence and indifference. The opening paints a vivid picture of physical and moral decay, loneliness, and the immense difficulty of igniting change and belief among people deeply rooted in resignation and poverty. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Mostra libro

• 

  Notícies fresques

  Evelyn Waugh

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquí hi teniu la gran sàtira sobre el periodisme de guerra, una professió que només sembla divertida a qui no la coneix. Lord Copper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista aliè al món i dedicat a la botànica a «cobrir» la guerra civil d'un país africà que amb prou feines sap pronunciar. Les confusions, la manca de professionalitat i la falsa informació reescriuran la història d'un país que només volia tranquil·litat.
  
  «Els enviats especials tenen dues regles d'or: viatja lleuger i estigues preparat. No t'emportis res que en cas d'emergència no puguis carregar tu mateix. [...] Jo de vostè m'enduria un bon carregament de pinces. Recordo en Hitchcock, Sir Jocelyn Hitchcock, un antic treballador meu; era prou espavilat, a la seva manera, però limitat, amb molt poc rerefons històric, doncs bé, recordo que deia que a l'Àfrica sempre havia de redactar informes agafats amb pinces. Em va semblar un consell molt útil. Emporti-se'n moltes».

  Mostra libro

• 

  Quanta quanta guerra

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

  Mostra libro

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Mostra libro